Paremiologia catalana comparada digital

La vella Setciències sap més que nou llevadores

14 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1883.

La vella Setciències sap més que nou llevadores

4 fonts, 1926.
Lloc: Manresa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Llevadora Refr. b)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 270», p. 665. Columna Edicions.
A les que presumeixen de saber molt.
Pínter i Soler, Sílvia (2008): Els noms parlants en la fraseologia popular catalana «2. Mecanismes de creació dels noms parlants. (c) Adjectiu», p. 407. Web.
Pínter i Soler, Sílvia (2008): Els noms parlants en la fraseologia popular catalana «Corpus d'UF amb noms parlants», p. 412. Web.
Per últim, al fràsic del DCVB hi ha antropònims amb una motivació semàntica, que es deu a la relació entre el nom i el seu significant, el qual evoca un significat determinat. Sovint trobem aquesta motivació en els malnoms, almenys en el seu origen. Els antropònims del fràsic del DCVB que presenten la motivació semàntica són malnoms, noms parlants o noms resultat d'un joc lingüístic entre un nom propi que realment existeix en el sistema onomàstic…
Font: DCVB.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «3. L'antropònim en les unitats fraseològiques catalanes. 3.2. Motivació de l'antropònim», p. 58. Institut d'Estudis Catalans.
Al·ludeix, de manera irònica, a aquelles persones que pensen que saben molt i en presumeixen i en realitat són bastant ignorants. Setciències: Nom parlant creat popularment a partir d'un adjectiu per a referir-se a una persona que presumeix, sense motiu, de saber molt.
Sinònim: Saber més que Lepe | Saber més que el cul de mestre Pere | Saber més que en Pixeta | Més savi que Salomó | Saber més que el cul de mestre Vidal.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. S. Setciències», p. 150. Institut d'Estudis Catalans.

La vella setciències sap més que nou llevadores

3 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1190. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La vella», p. 26. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 260. Edicions 62.

La vella Set-ciencies sap més que nou llevadores

2 fonts, 1900.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Modismes populars», p. 131. Seuba Edicions.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Appèndix. Modismes populars», p. 104. Tarascó, Viladot & Cuesta.

La vella Set-ciencias sab mes que nou llevadoras

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «Modismes», p. 48. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

La vella set-ciències sap més que nou llevadores

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Set-ciències 1», p. 115. Edicions Polígrafa.

La vella Set-sciencies, sap més que nou llevadores

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Viduitat - Vellesa», p. 32. Impremta Catalònia.