Paremiologia catalana comparada digital

Les disputes dels pares les paguen els fills

11 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1914.

Les disputes dels pares les paguen els fills

7 fonts, 1914.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 20 (15 de febrer de 1927) «Refraner. XV. Els pares», p. 343. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1348», p. 779. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Els fills solen ser les víctimes innocents de les desavinences, baralles i divorcis dels pares.
Sinònim: Similar: Dels pecats dels pares, en van els fills geperuts.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 568. Web.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 9. Autoedició.
Sinònim: De les renyines dels superiors, se'n ressenten els menors.
Equivalent en castellà: Pelean los toros y mal paran las ramas.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. L», p. 811. Antoni López, Editor.

Les disputes dels pares, les paguen els fills

3 fonts, 1926.
Lloc: Barc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Disputa Refr. c)». Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. Els pares i els fills», p. 54. Pagès Editors.
Equivalent en francès: Les fils payent les disputes des pères.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 132. Robert Morel Editeur.

Les disputes dels pares les paguen los fills

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Disputa», p. 185. Edicions Polígrafa.