Paremiologia catalana comparada digital

Les dones són cordes del diable

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1889.

Les dones són cordes del diable

4 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1192. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 33. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 204. Edicions 62.

Fembres son cordes de diable

1 font, 1889.
Bonsenyor, Jahuda (1889): Libre de paraules e dits de savis e filosofs, Los proverbis de Salomo, Lo Llibre de Cato «Capitol XXX. De fembres», p. 46. Imprenta d'en Joan Colomar y Salas.

Fembres són cordes de diable

1 font, 2004.
D'altra banda, l'assimilació al diable és una altra de les metàfores constants que busquen la denigració de la població femenina, com s'ha deixat clar. Reflectir la indubtable i increïble maldat de les dones és també fruit d'una època molt religiosa i de la seva empremta a la societat tradicional.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Matrimonis i parelles. Prevencions contra les dones per als homes», p. 65. Consell Insular de Menorca.

Fembres són cordes del diable

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 486», p. 351. Columna Edicions.

Fembres, són cordes del diable

1 font, 1900.
(Jud.).
Sinònim: Fembra és cap de pecat e arma del diable malvat.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «D», p. 35. Tarascó, Viladot & Cuesta.