Paremiologia catalana comparada digital

Les vaques del rei, al cap de cent anys pareixen

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1910.

Les vaques del rei al cap de cent anys pareixen

4 fonts, 1915.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1141. Editorial Selecta-Catalonia.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vaca», p. 208. Edicions Polígrafa.
Segurament vol indicar que amb diners es poden aconseguir coses inimaginables.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Altres animals», p. 472. Edicions 62.

Les vaques del rei, al cap de cent anys pareixen

3 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «vaca - vedella», p. 247. Editorial Millà.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 7», p. 609. Columna Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 126. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Les vaques del rey al cap de cent anys pareixen

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Quien come la vaca del rey, ça cien años paga los huesos.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 228. Imp. de J. Horta.