Paremiologia catalana comparada digital

Llàgrimes de dona no sempre són veritat

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1914.

Llàgrimes de dona no sempre són veritat

5 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1193. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 34. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 89», p. 407. Columna Edicions.
Entre altres coses, les seves llàgrimes no tenen valor, sinó que es tracta d'un utilització del «sexe dèbil» contra el «bon cor» dels homes: són falses i mentideres.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Imatges femenines. Com són les dones? Xerraires, mentideres, dolentes i perilloses», p. 26. Consell Insular de Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 204. Edicions 62.

Llàgrimes de dona no sempre són de veritat

1 font, 2007.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «LL», p. 37. Autoedició.

Llàgrimes de dona, no sempre són veritat

1 font, 1937.
Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 86 (Any II, 18-setembre-1937) «Aforismes i proverbis», p. 356. Revista Curiositats de Catalunya.

Llàgrimes de dòna, no sempre són veritat

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: La mujer ríe cuando puede y llora cuando quiere.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. LL», p. 813. Antoni López, Editor.