Paremiologia catalana comparada digital

Llavor robada, mala anyada

10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1928.

Llavor robada, dolenta anyada

5 fonts, 1987.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. El robatori», p. 76. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 195», p. 429. Columna Edicions.
Metafòrics, que recullen la imatge bíblica de la mala o bona llavor per posar exemples morals.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «La sembra del gra. Llavor, sement», p. 39. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Cadascú s'ha d'acontentar amb el seu.
Sinònim: Llavor robada, mala anyada.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 377. Edicions 62.
Significa que cadascú ha d'acontentar-se amb el seu.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Sembra», p. 139. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Llavor robada, mala anyada

4 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «LL», p. 159. Editorial Arte y Letras.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1041. Editorial Selecta-Catalonia.
Cadascú s'ha d'acontentar amb el seu.
Sinònim: Llavor robada, dolenta anyada.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 377. Edicions 62.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 199. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Llavor robada, / dolenta anyada

1 font, 1935.
Florí, Eugeni, prev (1935): Arxiu de Tradicions Populars, volum II, fascicle VII «Els aforismes piadosos. No furtaràs», p. 16. José J. de Olañeta, Editor.