Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Mà foradada, bossa escurada

19 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1984.

Mà foradada, bossa escurada

17 fonts, 1984.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. El malbaratament», p. 77. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Pobresa», p. 121. Edicions Tres i Quatre.
El·lipsi de l'expressió temporal.
Conca, Maria (1987): Paremiologia «4. El refrany en el marc de la teoria textual», p. 84. Publicacions de la Universitat de València.
Quant a la formació de noves expressions lexicalitzades, podem constatar que moltes unitats fraseològiques deriven de proverbis i que caldria tenir en compte aquesta font de formació fraseològica natural per a resoldre necessitats expressives sense haver de recórrer a préstecs incòmodes d'altres llengües.
Sinònim: Tenir la mà foradada | Tenir la bossa escurada.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Introducció», p. 25. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Els refranys són sentències de caire moral i didàctic que expressen un pensament popular a manera de judici, en el qual es relacionen almenys dues idees. Solen tenir un origen antic i la seva temàtica és il·limitada: costums ancestrals, feines, creences, supersticions, naturalesa, temps, etc. Es tracta de frases fixes enginyoses, crítiques o també satíriques, que tenien com a finalitat resumir un aspecte concret de saviesa popular o marcar una pauta de comportament.
Lloc: Terrassa.
Escola Tecnos (2023): Escola Tecnos «Llengua i literatura catalanes - http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/locfras.htm». Web.
Sinònim: Deixar (o quedar) plomat (o escogulat, o escurat, o pelat).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «143», p. 51. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 55. Editorial Millà.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 86. Edicions Salòria.
Es diu de qui gasta massa diners.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 219. Edicions 62.
Qui gasta massa, mai té cap cèntim.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 221. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 7. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Mà», p. 201. Universitat Miguel Hernández.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 28. Seuba Edicions.

Mà foradada, / bossa escurada

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De treball i diners», p. 36. Autoedició.

Mà foradada, bossa aviat escurada

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Els diners», p. 69. Garsineu Edicions.