Paremiologia catalana comparada digital

Un abisme en crida un altre

20 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1920.

Un penjat en crida un altre

9 fonts, 1920.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1114. Editorial Selecta-Catalonia.
Usat per significar que darrera d'una dissort sol presentar-se'n una altra, i, també, que mai no s'acaben les calamitats en una sola. No gens menys, sol usar-se en sentit humorístic, quan, en una casa, han mort el porc, el be o algun cap d'aviram, i el tenen penjat al rebost; es vol significar que no es trigarà gaire a matar un altre bon animal... (segueix a l'original).
Amades i Gelats, Joan (1938): La rondalla i el proverbi «Addenda», p. 66. Estampa Gràfiques Calmell.
Usat per a significar que darrera d'una dissort se'n sol presentar una altra, i, també, que mai no s'acaben les calamitats en una de sola. També, en to humorístic, s'usa quan, en una casa, han mort el porc, el be o algun cap d'aviram i el tenen penjat al rebost.
Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 242. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 35. Pagès Editors.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVIII. La roda de la fortuna. La dissort», p. 136. Pagès Editors.
Font: P.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 127. La paraula cristiana.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 224. Llibres de l'Index, S.A..
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 282. Edicions 62.
Lloc: Ripoll (Ripollès).
Vilacís, Ramon (1920): El Catllar, Any I, 29 (30 d'octubre de 1920), p5 «Notes folk-lóriques. Aforismes», p. 5. Revista El Catllar.

Un abisme crida un altre abisme

4 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 29», p. 198. Columna Edicions.
Afinitat (Costum / Família / Hàbit / Tradició).
Font: [F: A, 29].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 176. Web.
Conseqüència.
Font: [F: A, 29].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 179. Web.
Sort / Dissort.
Font: [F: A, 29].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 187. Web.

Un pecat crida un altre pecat

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1143. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 412. Edicions 62.

Un abisme atrau (o crida) un altre abisme

1 font, 1999.
Les desgràcies mai no vénen sols.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. L'espai geogràfic», p. 531. Edicions 62.

Un abisme en crida un altre

1 font, 1997.
Expressió metafòrica que significa que una malifeta n'arrossega una altra. De: Bíblia | Llibre dels Salms (41.8).
Equivalent en llatí: Abyssus abyssum invocat.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «II. Sentències llatines. 5», p. 47. Edicions 62.

Un negat sempre en crida un altre

1 font, 2016.
Es refereix al fet que quan hom es veu perjudicat en un assumpte, vol implicar-hi una tercera persona.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. U», p. 278. Autoedició.

Un penjat ne crida un altre

1 font, 1992.
Sinònim: L'home enfangat busca li facin costat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1596», p. 75. Columna Edicions.

Un penyal ne crida un altre

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1630», p. 80. Columna Edicions.