Paremiologia catalana comparada digital

Més ase que en Taleca

30 recurrències en 21 variants. Primera citació: 1896.

Esser més ase que en Taleca

3 fonts, 1984.
Esser molt estúpid.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.4 Ase / Burro / Ruc / Mul… Dites», p. 32. Editorial Moll.
Esser molt estúpid.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Ase», p. 114. Editorial Moll.
Curt d'enteniment.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Comparacions», p. 55. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

És més ase que En Taleca

2 fonts, 1966.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Noms propis», p. 55. Consell Insular de Menorca.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Ase», p. 320. Edicions Polígrafa.

Esser més ase que En Taleca

2 fonts, 1926.
Esser molt estúpid.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Ase Loc. d)». Editorial Moll.
Aplicant-ho a una persona molt curta d'enteniment.
Sinònim: Esser més ase que En Pere Taleca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Taleca Refr. b)». Editorial Moll.

Més ase que en Pere Taleca

2 fonts, 1935.
Ponderatiu de ruqueria.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 162. Editorial Selecta-Catalonia.
Es diu d'una persona curta d'enteniment.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie B. Curtor», p. 94. Hora Nova.

Més ase que en Taleca

2 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 214. Editorial Selecta-Catalonia.
Maneres de dir que una persona no està bé del cap (en sentit negatiu).
Mònica (2020): «https://twitter.com/monikkom/status/1302630509110009857». Twitter.

Més beneit que en Pere Taleca

2 fonts, 1999.
Annex 1.2. Modismes comparatius de superioritat.
Reig, Eugeni S (2021): Les nostres comparances «Annex 1. Altres modismes comparatius». Web.
Es diu del qui és molt beneit.
Sinònim: Més beneit que una espardenya | Beneit de set soles | Més beneit que fet d'encàrrec | Més beneit que en Pep Merda | Més beneit que es cagar de panxa | Pardal | Pardal solellat | Pardal amb anses | Albercoc | Feliu (o feliuet).
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie B. Absurd», p. 94. Hora Nova.

Ser més ase que en Taleca

2 fonts, 1993.
Molt curt d'intel·ligència. Segurament fou una persona real.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «T», p. 180. Institut d'Estudis Eivissencs.
En el n. 265 es parla de l'ase d'en Taleca, i aquest, a en Taleca, el fa ase.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «262 Ase», p. 45. Institut Menorquí d'Estudis.
En Taleca: malnom existent a Mallorca i Menorca. En Taleca, o Pere Taleca és el nom d'un personatge de comèdia popular, que és pres com a símbol de la beneiteria.
Sinònim: Ser més ase que en Pere Taleca.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «265 Ase», p. 46. Institut Menorquí d'Estudis.

(Ésser) més ase que en Taleca

1 font, 2022.
Loc. adj. comp. Al·ludeix, tot menyspreant-la, a una persona beneita, estúpida. També reprén algú que actua puntualment de manera estúpida. Taleca: Malnom creat a partir del substantiu «taleca», que de manera figurada significa 'beneitot, curt d'enteniment' (DCVB, s. v. taleca).
Sinònim: No saber la plana del Jesús | No saber ni el Jesús | Més curt que Lleonard | Fer Nofre | (Ésser) més beneit que en Pep de na Santema | (Ésser) més ase/beneit que en Pere Taleca.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. T. Taleca», p. 151. Institut d'Estudis Catalans.

És més ase que en Taleca

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 24. Editorial Millà.

És més ase que En Taleca, o que En Pere Taleca

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. E», p. 36. Consell de Mallorca.

Esser com s'ase d'en Taleca

1 font, 1984.
Esser molt vessut.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Comparacions», p. 50. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ésser més ase (beneït) que en Pere Taleca

1 font, 1995.
El nom d'aquests personatges es converteix en un paradigma o símbol, normalment d'una forma de ser o de comportar-se, relacionat amb la característica o fet pel que és conegut per tothom. És el cas de la hipocresia o la traïció de Judes, la paciència en el cas de Job, la nuesa respecte d'Adam, la vulnerabilitat en el cas d'Aquil·les, la longevitat relacionada amb Matusalem, etc.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular. 1.3. Classificació per ítems de l'Enciclopèdia Col·lectiva. b) Noms històrics, bíblics, mitològics i literaris», p. 856. Web.

Ésser més ase (beneït) que en Pere Taleca (en Pep de na Santema)

1 font, 1995.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «3. Apèndixs. 3.1 Apèndix I», p. 860. Web.

Esser més ase que En Pere Taleca

1 font, 1926.
Aplicant-ho a una persona molt curta d'enteniment.
Sinònim: Esser més ase que En Taleca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Taleca Refr. b)». Editorial Moll.

Esser més beneit que En Pep de Na Santema

1 font, 1926.
Esser molt curt d'enteniment.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Beneit, -eita Loc. c)». Editorial Moll.

Esser més beneit que En Pere Taleca

1 font, 1926.
Esser molt curt d'enteniment.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Beneit, -eita Loc. c)». Editorial Moll.

Ets com s'ase de'n Taleca, qui quant s'ajeu may s'axeca

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines», p. 78. Revista de Menorca.

Ets mes ase qu'en Taleca

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXI.- Noms propis», p. 316. Institut Menorquí d'Estudis.

Ets més ase que en Taleca

1 font, 1984.
Considerar-ho molt ase.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Noms propis», p. 246. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Més beneit que En Pere Taleca, o que es ca de Sa Farola

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. M», p. 104. Consell de Mallorca.

Ser més ase que en Pere Taleca

1 font, 2024.
«Pere Taleca» tenia fama de mot beneit i d'aquí la frase.
Lloc: Mallorca.
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2024): «https://naciodigital.cat/cultura-i-mitjans/monyos-companyia_2046662_102.html». Nació Digital.