Paremiologia catalana comparada digital

Més beneit que una espardenya

20 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1926.

Més beneit que una espardenya

7 fonts, 1986.
Ja no poder ser més babau.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.5. Boigs i bogeries | Beneit i beneitures. Dites», p. 403. Editorial Moll.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Panses, nous i figues són sempre bones amigues», p. 355. Editorial Gregal.
En veure el Sant que no li'n fan cas —sigui perquè els veïns són més beneits que una espardenya i no entenen el missatge, o sigui perquè no els dóna la gana de caminar de més—, llavors, doncs, el Sant canvia de tàctica i se'ls emporta la collita.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Sisè grapat: Intercediu per nosaltres», p. 112. Edicions del Mall.
[Ésser] molt curt d'enteniment / dit per a referir-se a algú de poc enteniment o de poca intel·ligència.
El teu germà és més beneit que una espardenya, a veure si el fas espavilar i que es pugui presentar a tot arreu / De vegades sembla que hagi perdut l'enteniment, és més beneit que una espardenya.
Sinònim: Més beneit que una sabata, més beneit que el pa de munició, més curt que una màniga d'armilla, beneit del cabàs, ésser albercoc.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Toix». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. M», p. 104. Consell de Mallorca.
Es diu del qui és molt beneit.
Sinònim: Beneit de set soles | Més beneit que fet d'encàrrec | Més beneit que en Pep Merda | Més beneit que en Pere Taleca | Més beneit que es cagar de panxa | Pardal | Pardal solellat | Pardal amb anses | Albercoc | Feliu (o feliuet).
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie B. Absurd», p. 94. Hora Nova.
Curt d'enteniment.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte a l'enteniment», p. 18. Edicions 62.

Més beneit que una sabata

4 fonts, 1926.
Es diu d'una persona molt curta d'enteniment.
Sinònim: Més ruc que una sabata | Més ase que una sabata.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Sabata Loc. a)». Editorial Moll.
Esser una persona molt curta d'enteniment.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Sabata», p. 172. Editorial Moll.
Es diu d'una persona molt curta d'enteniment / dit per a referir-se a algú de poc enteniment o de poca intel·ligència.
En Biel és més beneit que una sabata, no madurarà mai.
Sinònim: Més beneit que una espardenya, ésser un sabata, més ruc que una sabata.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Toix». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Es diu d'una persona curta d'enteniment.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie B. Curtor», p. 94. Hora Nova.

Ser més beneit que una espardenya

3 fonts, 1981.
Si algú justeja.
Sinònim: Ser un sabatot | Ser més ruc que una sabata | Ser més curt que una màniga de guardapits.
Badia i Pujol, Jordi (2024): ««De vint-i-un botó o amb una sabata i una espardenya?: expressions de peces de roba» - https://www.vilaweb.cat/noticies/vint-i-un-boto-amb-una-sabata-i-una-espardenya-expressions-peces-roba/». Vilaweb.
Lloc: Mallorca.
Biosca Postiu, Mercè; Ripollès i de la Fragua, Roser (1998): Les peces de vestir i la fraseologia «Neciesa (19,2)», p. 72. Editorial Paraninfo.
I bé, m'he lligat les espardenyes per no errar en contar-vos el que deixo dit, car no voldria que us quedéssiu més cremats que una espardenya i em diguéssiu que sóc més beneit que una espardenya.
Griñó i Garriga, David (1981): Oficis que es perden «ESPARDENYERS», p. 215. Editorial Millà.

Esser més beneit que una espardenya

2 fonts, 1926.
Esser molt curt d'enteniment.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Espardenya Loc. f)». Editorial Moll.
Esser molt curt d'enteniment.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Espardenya», p. 137. Editorial Moll.

Ésser més beneit que una espardenya

2 fonts, 1979.
Beneitot. Curt d'enteniment.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. De calçar i del calçat. De les espardenyes», p. 339. Universitat Politècnica de Catalunya.
Sinònim: És més botx que una esperdenya.
Lloc: Mallorca.
Perelló Bosch, Rafel (2021): «https://twitter.com/rperellob/status/1424734842604986377». Twitter.

Esser més tosco que una espardenya

1 font, 1999.
Esser un ximple, curt d'enteniment.
Sinònim: Faltar-li una brusca | Faltar-li sa saó des «bril» | Faltar-li una aigua | Esser un cap de suro | Esser un cap buit | Esser un capclòs | Faltar-li un bull | Faltar-li una cullerada | No esser tot (o tota) | Faltar-li una rosca | Tenir sa clovella gruixada.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie B. Ximplesa», p. 100. Hora Nova.

Ets més tonto que una espardenya

1 font, 2020.
Lloc: Freginals (Montsià).
Bonfill Cerveró, Carla (2020): Guia de Freginals «Refranys i dites», p. 200. Diputació de Tarragona.