Paremiologia catalana comparada digital

Més tard

Per indicar temps.
Sinònim: Després | Més endavant | A continuació | Tot seguit.
Altés Juan, Núria (2023): Curs de redacció de documents administratius. Cultura «Dossier Teoria RDA 2023. 2.2.4. Connectors. Estructuració del text», p. 25. Generalitat de Catalunya.
Un temps després.
Primer va dir que vindria però, més tard, se'n va desdir.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Tard», p. 434. Llibres de l'Index, S.A..
Algun temps després.
NO és aquí, encara: vindrà més tard | Més tard de les tres.
Equivalent en castellà: Más tarde.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Tard», p. 215. Enciclopèdia Catalana.
Algun temps després.
No és aquí encara: vindrà més tard / Més tard de les tres.
Font: EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Després». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
3.1 Per narrar.
Abans / anteriorment / al mateix temps / en el mateix moment / simultàniament / després / més tard / més endavant / a continuació / tot seguit.
Sinònim: Abans, anterioment, al mateix temps, en el mateix moment, simultàniament.
Gendecat (1996): Curs de Llenguatge Administratiu 1996. GENDECAT «Enllaços precisos», p. 10. Generalitat de Catalunya.
En Joan ha telefonat per avisar que vindrà més tard.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 76. Llibres de l'Index, S.A..
Algun temps després.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 88. Editorial Millà.
Posteriorment.
Sinònim: Veg. A continuació.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «M», p. 193. Edicions 62, accepció 2.
Quan hagi passat més temps.
Sinònim: Veg. A la llarga.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «M», p. 193. Edicions 62, accepció 1.
I gairebé no va riure quan, més tard, em va dir allò de l'Ernest, un seu cosí, acoquinat i rosegaltars, que embogí a causa de la història d'un seu oncle per part de mare, un oncle fatxenda i tarambana.
Roig, Montserrat (1988): El cant de la joventut «Mar», p. 64. Edicions 62.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Locucions adverbials. M», p. 63. Tàndem Edicions.