Paremiologia catalana comparada digital

Mai moren batlles

17 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1926.

Mai moren batles

7 fonts, 1926.
Ho diuen referint-se als càrrecs d'autoritat, que totjust vaquen i ja tornen quedar coberts.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Batle o Batlle Loc i refr. c)». Editorial Moll.
Indica que els càrrecs de dignitat no solen romandre vacants gaire temps.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Morir Refr. t)». Editorial Moll.
Quan es mor un, en posen un altre. Ningú és imprescindible.
Sinònim: Mai moren papes.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.1. Del néixer i del morir. Refranys», p. 350. Editorial Moll.
Significa que els càrrecs de dignitat no solen romandre vacant gaire temps.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Morir», p. 79. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. M», p. 103. Consell de Mallorca.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. M», p. 42. Consell de Mallorca.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 37. Ajuntament d'Inca.
De: Alzamora, Jaume.
Lloc: Mallorca.
Font: Espigolant dins l'antigor.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 2. Los mallorquines y demás baleares. b) Espigolant 8) Vida i mort», p. 43. Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears.
Hi ha un refrany que diu «mai moren batles» però d'en Pep Danús podem afirmar que ell va morir essent regidor.
Lloc: Artà.
(2007): Revista Bellpuig, 768 «Noticiari. Necrològiques», p. 9. Revista Bellpuig.

Mai falten batlles; sempre hi ha qui té la vara

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 373», p. 80. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Altres oficis», p. 387. Edicions 62.

Mai moren batlles

2 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Les magistrats ne meurent jamais.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 352. Robert Morel Editeur.
Equivalent en castellà: A rey muerto, rey puesto.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 61». Autoedició.

Mai mor el batlle, sempre queda la vara

1 font, 2010.
Lloc: Mallorca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Mai moren baties

1 font, 2000.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2000): Revista Bellpuig, 611 «Refranyer popular», p. 33. Revista Bellpuig.

Mai moren batlles!

1 font, 2010.
Lloc: Palma (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Mai moren Papes

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «IV. La Iglesia. Roma y el Papa», p. 96. Museu de Mallorca.