Paremiologia catalana comparada digital

Mal esperit

22 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1803.

Mal esperit

7 fonts, 1803.
Dimoni; —fig., persona dolenta, que posa mal en tot.
Los mals sperits qui ací són me trocegen los ossos e la carn, Tirant, c. 219.
Sinònim: Esperit maligne | Esperit del mal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Esperit II.1». Editorial Moll.
Dimoni.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Esperit», p. 189. Llibres de l'Index, S.A.
Dimoni.
Aquí tenim por del mal esperit.
Sinònim: Esperit maligne, esperit infernal, drac infernal, àngel caigut.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Diable». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Met. el subjècte atrevit, traves.
Equivalent en castellà: Diablo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Esperit», p. 337.
Met. el subjècte atrevit, traves.
Equivalent en llatí: Perversus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Esperit», p. 337.
Sinònim: V. Esperit maligne.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Esperit», p. 337.
Persona dolenta.
Sinònim: Veg. Mala ànima.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «M», p. 187. Edicions 62.
Malvat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques dolentes respecte als altres», p. 17. Edicions 62.
Esperit maligne.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Esperit», p. 879. Impremta de Josep Torner.
Met. Lo subgècte atrevid, travès.
Equivalent en castellà: Diablo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Esperit», p. 879. Impremta de Josep Torner.
Met. Lo subgècte atrevid, travès.
Equivalent en francès: Diable.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Esperit», p. 879. Impremta de Josep Torner.
Met. Lo subgècte atrevid, travès.
Equivalent en italià: Demonio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Esperit», p. 879. Impremta de Josep Torner.
Met. Lo subgècte atrevid, travès.
Equivalent en italià: Diavolo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Esperit», p. 879. Impremta de Josep Torner.
Met. Lo subgècte atrevid, travès.
Equivalent en llatí: Valde improbus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Esperit», p. 879. Impremta de Josep Torner.

Ésser un mal esperit

3 fonts, 1988.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagès, Domènec (2002): A Tivissa canten missa… «Adagis i frases fetes», p. 142. Cossetània Edicions.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Frases fetes», p. 178. Cossetània Edicions.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 214. Editorial Millà.

Es un mal esperit

2 fonts, 1857.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Apèndice. Aplicaciones físico-morales en sentido figurado», p. 107. Hermanos Espasa, Editores.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Suplemento. Nombres de personas ó cosas aplicados en sentido figurado por razon de la semejanza física ó moral», p. 299. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

És un mal esperit, o una mala ànima

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. E», p. 93. Consell de Mallorca.

Esser un mal esperit

1 font, 1984.
De mala índole.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 48. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Mal esprit

1 font, 1918.
A un minyó dolent. De: Ausellé i Rigau, Joaquim; Carreras y Artau, Tomás.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0012 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362383». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.