Paremiologia catalana comparada digital

Març, marçot, pica'm el cul que el cap no pots

23 recurrències en 20 variants. Primera citació: 1888.

Lo cul me batràs que'l cap no podràs

2 fonts, 2001.
Per conjurar el mal temps, una vella li deia al vent.
Font: La vida pastoral al Pallars (Garsineu edicions — Biblioteca Ramon Violant i Simorra 1 — Tremp, 2001).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Per conjurar el mal temps, una vella li deia al vent. Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Violant i Simorra, Ramon (2001): La vida pastoral al Pallars. Garsineu Edicions.

Març, marçot, pica'm el cul que el cap no pot

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mesos». Web.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

—Març marçot, cara de gos, bufa'm el cul que la cara no pots

1 font, 2012.
N'era una vella pastora que li tenia molta por al mal temps de l'hivern. Es passava els dies a casas filant, i amb el seu gran ramat d'uelles tancat al corral, ben guardat. Sobretot, el mes que li feia més por era el mes de març, ja que el tenia per un mes de freds traïdores… (segueix a l'original).
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Coses de criatures. Contes. La vella pastora i el març», p. 214. Brau Edicions.

Març marçot cara de gos, bufa'm el cul, que la cara no pots

1 font, 1986.
Gimeno, Antoni; Roura, Amadeu (1986): Anys i panys. Refranys i tradicions del curs de l'any «LA PRIMAVERA», p. 25. Graó Editorial.

Març marçot de la vora del foc, mata la vella i la jove si pot

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. d) Del calendari», p. 24. Editorial Acebo.

Març marçot pica'm el cul que el cap no pot

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «1. El calendari nou que endevina quan plou, i el calendari del pagès que tot ho sap i no endevina res», p. 16. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Març Marçot repicam el cul que'l cap no pots

1 font, 1915.
Per demostrar que quan part d'Abril es tan variable com el Març i que ab tot i aixo, no va puguer matar á la vella. El mes de Març va emmatllevá 15 dies á l'Abril, per matá la vélla. En el mes d'Abril la vélla sen va anar á l'engegada, va sortir una broma i l'Abril va dir: ara si que t'en recordarás mala vélla; va caurer una forta pedregada i la vélla qu'era una espavilada, va veurer una soca de rourer aon vá ficari el cap i mitj cos, sortintli el cul i cames i digueu:. De: Sanihola, B. (1917).
Lloc: Salt.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0083 «Adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435580304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Març marçot, mata'm es cul, que es cap no pots

1 font, 2004.
Diuen que ho demana una dona morta de fred amb es cap ficat dintre des cau des Duc a sa muntanya de Montgrí.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. II. El calendari - El pas del temps. Els mesos. Març», p. 46. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Març, marceràs, / el cul me batràs, / que el cap no podràs

1 font, 1951.
La vella, aleshores, amaga porugament el cap dintre una covarxa i li diu:.
Lloc: Conca de Tremp.
Sanchis Guarner, Manuel (1951): Calendari de refranys «Mes d'abril. Els dies emmanllevats», p. 71. Editorial Barcino.

Març, marçot, / bufa'm el cul, / que la cara no pots

1 font, 1930.
Quan el vent de març la sorprenia fora el seu corral, tot girant-se d'esquena al vent, se'n reia d'aquesta manera.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars, p. 12. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Març, marçot, / pica'm el cul que el cap no pot

1 font, 2014.
Primavera. Març.
Lloc: Baix Empordà.
IESI la Bisbal (2014): IESI la Bisbal «Els mesos de l'any - http://www.xtec.cat/ieslabisbal/recull/ref3.htm». Blogger.

Març, marçot, / tusta'm el cul, / que al cap no pots

1 font, 1951.
La vella, aleshores, amaga porugament el cap dintre una covarxa i li diu:.
Lloc: Alt Empordà.
Sanchis Guarner, Manuel (1951): Calendari de refranys «Mes d'abril. Els dies emmanllevats», p. 71. Editorial Barcino.

Març, marçot, / tústam el cul qu'al cap no pots. / Bril: déxamen un, déxamen / dos, déxamen tres, / un que jo'n tinch faràn quatre: / les ovelles de la vella farem pernabatre

1 font, 1918.
La primera part, per mi, simbolisa'l bon temps que ve de cara, en contrast ab el mal temps que dexèm a l'esquerra. En quant a la segona part, se diu ab els dies qu'anomenen emmanllevats, que són, l'úllim de Març y'ls tres primers d'Abril. Quan algú en aquells dies exclama: «ja som al bon temps», solen els pagesos y mariners del Empordà respondre: «espérat, qu'encara som als dies emmanllevats».
El refrán indica, donchs, que si l'Abril ens assegura la bondat dels tres primers dies, una vegada guanyat lo darrer jorn de mes, podèm fer ja pernabatre al hivern.
Sinònim: Març, marçot, / tústam el cul qu'al cap no pots. / Bril: déxamen un, déxamen / dos, déxamen tres, / y un que jo'n tinch són quatre, / que les ovelles de la vella vuy pernabatre.
Lloc: Cantallops.
Rahola, Frederic (1918): Catalana «Refrans y ditxos de gent de mar», p. 34. Revista Catalana.

Març, marçot, / tústam el cul qu'al cap no pots. / Bril: déxamen un, déxamen / dos, déxamen tres, / y un que jo'n tinch són quatre, / que les ovelles de la vella vuy pernabatre

1 font, 1918.
La primera part, per mi, simbolisa'l bon temps que ve de cara, en contrast ab el mal temps que dexèm a l'esquerra. En quant a la segona part, se diu ab els dies qu'anomenen emmanllevats, que són, l'úllim de Març y'ls tres primers d'Abril. Quan algú en aquells dies exclama: «ja som al bon temps», solen els pagesos y mariners del Empordà respondre: «espérat, qu'encara som als dies emmanllevats».
El refrán indica, donchs, que si l'Abril ens assegura la bondat dels tres primers dies, una vegada guanyat lo darrer jorn de mes, podèm fer ja pernabatre al hivern.
Sinònim: Març, marçot, / tústam el cul qu'al cap no pots. / Bril: déxamen un, déxamen / dos, déxamen tres, / un que jo'n tinch faràn quatre: / les ovelles de la vella farem pernabatre.
Lloc: Port de la Selva.
Rahola, Frederic (1918): Catalana «Refrans y ditxos de gent de mar», p. 34. Revista Catalana.

Març, marçot, bufa'm el c…, que la cara no pots

1 font, 2019.
Refranes referidos a la variabilidad de direcciones y velocidades del viento. El mes de marzo es el último mes del invierno, y previo a la llegada de tiempo agradable primaveral, en el calendario después del mes viene la época de primavera y verano, más cálida del año. De: Amades.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «10.3. Marzo. 10.4. Caracterización de la climatología de marzo. 10.3.2.4. Viento», p. 254. Universitat de les Illes Balears.

Març, marçot, bufa'm el cul que la cara no pots

1 font, 1936.
La Neotípia (1936): Calendari amb refranys per tots els dies «Març», p. 6. La Neotípia.

Març, marçot, cara de gos, bufa'm el cul que la cara no pots

1 font, 2010.
Lloc: Gandia (Safor).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Març, marçot, pica al cul que al cap no pot

1 font, 2014.
Lloc: Sant Sadurní de l'Heura, la Tallada d'Empordà i Vall-llobrega.
Manent, Albert; Cervera, Joan; Cruset, Lídia; Massegosa, Rosa M.;Vega, Salvador (2014): Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Empordà «Recull de refranys, dites i curiositats», p. 107. Edicions Sidillà.

Mars marsot / tócam el cul / que'l cap no pots. / Abril gentil, / déixamen un / déixamen dos / i un que jo 'n ting / ja faran tres / i a la mala vella / no li deixarem res

1 font, 1915.
De: Matas, Josep (1917-18).
Lloc: Montanyà (Empordà).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0033 «Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434020304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mars, Marsot, / trucam al c… / que al cap no pots

1 font, 1888.
Contan que un dia de Mars caigué una forta pedregada y una vella que estava al camp corregué á ficarse dins una petita barraca ahont no li cavia mes que l' cos, quedantli l' c… y las camas fora.
Sinònim: Mars, marsot, / no queda ovella ni ovellot. / Al Abril / mal profit te fará la pell.
Lloc: Alt Ampurdá.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «IV. Meteorología agrícola. Mars», p. 111. Associació d'Excursions Catalana.