Masteler vermell, lliga el timonell

Si hi ha gran tempesta, sant Telm des del cel s'encarrega de menar la nau, envia una llumeta avisant als mariners que els vetlla. Es posa al cim del pal; i tota maniobra resulta baldera; és ell qui mena la nau. «Quan el cim del pal vermelleja del foc follet de sant Telm, lliga el timó i no maniobris».

Hom creu que quan es presenta aquest foc follet, el foc de sant Elm, tot esfroç humà per dominar la nau davant la fúria dels elements resulta inútil.

De: Amades, Joan.

Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).

Diu la llegenda que quan hi ha molta tempesta, sant Elm envia una llumeta per avisar els mariners i guiar-los.

Alguns vells llops de mar, quan venien de nit, dalt del pal, el foc de Sant Telm, creien que el sant els protegia. Per això podien lligar el timó i deixar la nau en mans del sant que, en mig de la tempesta, els guiaria per lloc segur. També hi ha qui opina el contrari (...).

San Telmo, 14 de abril. Los refranes mencionan las luces marineras de San Telmo. De: Amades.

Llum de sant Elm: foc follet que se situa al cim dels pals de les embarcacions quan hi ha fortes tempestes. La presència d'aquest fenòmen atmosfèric és considerada com a un mal averany i com a símptoma d'un temporal desfet i molt intens. [...] Davant el fenomen, cal lligar el timó i suspendre tot moviment (segueix a l'original).

De: Amades, Joan.

Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).

Pal d'embarcació.

Es molt probable que aquesta locució se refereixi al foch de San Telm. No careix d' interés la segtient'relació que referent á aquest ineteoro he trobat en un antich manuscrit portugués. Explicat amb més detall a l'original.