Paremiologia catalana comparada digital

Menjar-se'l a petons

18 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1967.

Menjar-se'l a petons

3 fonts, 1994.
De: Vayreda, Marià.
Menjant-se-la a petons.
Font: La punyalada (1904), p. 104.
Meseguer, Lluís; Garí, Joan (1995): Caplletra 18 (Primavera 1995), p. 133-164 «Metàfora i fraseologia en el discurs costumista: Santiago Rusiñol i Marià Vayreda», p. 161. Revista Caplletra.
Estimar molt i molt físicament.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Si el gat tornava, se'l menjaria a petons.
Solsona, Ramon (1994): Avui «Sala i alcova. Noves aventures del gat funàmbul», p. 60. L'Avui / El Punt Avui.

Menjar-se (algú) a petons

2 fonts, 2004.
Besar algú repetidament / besar algú, acariciar-lo, extremosament.
Quan ha vist el seu nebot petit ha corregut cap a ell i se l'ha menjat a petons / Es menjaria el nét a besades.
Sinònim: Menjar-se (algú) a festes.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Beesotejar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
M'ha agradat tant tot el que has fet i el que has dit, que te'm menjaria a petons.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 225. Llibres de l'Index, S.A..

Menjar-se a besades

2 fonts, 1999.
Acaronar algú extremosament.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.3 Propostes didàctiques per a l'Educació Secundària», p. 241. Editorial Moll.
Estimar-se amb gran intensitat.
Sinònim: Menjar-se de viu en viu.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie A. Amor», p. 53. Hora Nova.

Menjar-se algú a petons

2 fonts, 1979.
Besar-lo repetides vegades.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «menjar», p. 97. Editorial Millà.
M'adono que si jo hagués sabut el poc temps que li quedava de vida, hauria aprofitat els seus defectes, no per reprendre-la, sinó per menjar-me-la a petons.
Solsona, Ramon (1993): Les hores detingudes «El tren», p. 55. Edicions dels Quaderns Crema.

Fa com aquell que es va manjar la dona a petons

1 font, 1967.
De: M. l'abbé Albert Cazes.
Equivalent en francès: Il fait comme celui qui mangea sa femme de baisers (trad.).
Font: Dictons, légendes et proverbes du pays catalan (Revue Conflent, núm. 22, juillet-Août 1964).
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans (suite et fin)», p. 9. Revue Folklore.
Nous avons aussi, sur ce plan, des images très plaisantes exprimées avec un minimum de mots.
Equivalent en occità: Aquel aimadon.
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans (suite et fin)», p. 9. Revue Folklore.
Nous avons aussi, sur ce plan, des images très plaisantes exprimées avec un minimum de mots.
Equivalent en occità: Aquel palpage.
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans (suite et fin)», p. 9. Revue Folklore.
Nous avons aussi, sur ce plan, des images très plaisantes exprimées avec un minimum de mots.
Equivalent en francès: Cette frénésie d'aimer (trad.).
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans (suite et fin)», p. 9. Revue Folklore.
Nous avons aussi, sur ce plan, des images très plaisantes exprimées avec un minimum de mots.
Equivalent en francès: Cette frénésie de peloter (trad.).
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans (suite et fin)», p. 9. Revue Folklore.
Une femme laide, ou quand nous disons d'une femme acariâtre qu'elle ne sait apporter à son mari.
Equivalent en francès: Celle qui repousse les baisers (trad.).
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans (suite et fin)», p. 9. Revue Folklore.
Une femme laide, ou quand nous disons d'une femme acariâtre qu'elle ne sait apporter à son mari.
Equivalent en occità: La sens potets.
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans (suite et fin)», p. 9. Revue Folklore.

Menjar-se (algú) a besades

1 font, 2000.
Acaronar-lo extremosament.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Menjar», p. 154. Editorial Moll.

Menjar-te a petons

1 font, 2011.
La xineta. Quan riu te la menjaries a petons.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Qui dispararà primer? - I», p. 52. Edicions Proa.