Paremiologia catalana comparada digital

Merda i peix, tot fa greix

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1919.

Merda i peix, tot fa greix

5 fonts, 1919.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1624», p. 74. Columna Edicions.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «M», p. 40. Real Academia de Historia.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Carn. Greix», p. 221. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 215. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. M», p. 151. Edicions Víctor.

Merda i greix, tot fa feix

2 fonts, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «M», p. 101. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Quan un nadó o un xiquet es posava la mà, bruta d'anar per terra, a la boca.
Lloc: Polinyà de Xúquer.
PCCD / Navarro Peris, Julio (2021): Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) «Formulari». Web.

Mèrda y peix, tot fa greix

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 166. Editorial Arte y Letras.