Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1080. Editorial Selecta-Catalonia.
No són els mals que fan vell, sinó el mal sense remei
25 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1918.
No són els mals que fan vell, sinó el mal sense remei
5 fonts, 1951.
No són els anys els que fan vell
3 fonts, 1987.
Lloc: Marina Baixa.
Lloc: País Valencià.
No són els anys els qui fan vell
3 fonts, 1980.
L'edat només envelleix el cos; la ment es manté jove fins a l'últim moment.
Lloc: Ribera.
No són els anys qui fan vell
3 fonts, 1992.
Ho diuen de qualcú que s'és envellit pels disgusts.
Lloc: Illes Balears.
També envelleixen les preocupacions.
No són els anys que fan vell
2 fonts, 1926.
Significa que sovint les persones envelleixen més pels disgusts que per l'edat.
Equivalent en francès: Ce ne sont pas les années qui rendent vieux.
Lloc: Catalunya del Nord.
No són ets anys, qui fan vell
2 fonts, 1926.
Ho diuen de qualcú qui s'és envellit pels disgusts.
Lloc: Men.
Ho diuen d'algú qui s'és envellit pels disgusts.
No són els anys el que fan vell
1 font, 2008.
No son els anys qui fan vei
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
No són els anys qui fan vells
1 font, 1993.
Ho diuen de qualcú que s'ha envellit pels disgusts (D.).
No son ets anys gue fan vei
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
No són ets anys que et fan vell
1 font, 2008.
Hi tenen molta influència, però l'estat d'ànim també és primordial.
No són ets anys que fan vei
1 font, 1984.
S'és vei o jove, segons s'estat d'ànim.
Lloc: Menorca.
No són ets anys que fan veis
1 font, 1984.
Segons s'estat d'ànim, hi ha veis joves, i joves veis.
Lloc: Menorca.