Paremiologia catalana comparada digital

No són els mals que fan vell, sinó el mal sense remei

18 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1918.

No són els mals que fan vell, sinó el mal sense remei

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1080. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La vellesa», p. 33. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 289. Edicions 62.

No són els anys els que fan vell

3 fonts, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 21. Editorial l'Esquer.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Envelliment / Joventut», p. 231. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «N», p. 243. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

No són els anys els qui fan vell

3 fonts, 1980.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
L'edat només envelleix el cos; la ment es manté jove fins a l'últim moment.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Anys, cronologia, edat», p. 662. Web.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Any», p. 48. J. Huguet Pascual, editor.

No són els anys qui fan vell

3 fonts, 1992.
Ho diuen de qualcú que s'és envellit pels disgusts.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Any», p. 112. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1759», p. 614. Columna Edicions.
També envelleixen les preocupacions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 261. Edicions 62.

No són els anys el que fan vell

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

No són els anys que fan vell

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Ce ne sont pas les années qui rendent vieux.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 382. Robert Morel Editeur.

No son els anys qui fan vei

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVI.- Medecina», p. 311. Institut Menorquí d'Estudis.

No són els anys qui fan vells

1 font, 1993.
Ho diuen de qualcú que s'ha envellit pels disgusts (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «204 Anys», p. 38. Institut Menorquí d'Estudis.