Paremiologia catalana comparada digital

Metge piadós, nafra pudenta

15 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1918.

Metge piadós, nafra pudenta

4 fonts, 1969.
Es refereis als metges que tenen por de fer mal, en curar les ferides dels seus malalts.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.2. Salut i malaltia. Dites. ).4.2.1. Metges», p. 359. Editorial Moll.
Significa que la compassió del metge refractari a aplicar remeis dolorosos fa emmaleir la ferida o malaltia.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Metge», p. 76. Editorial Moll.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Metge», p. 168. Edicions Polígrafa.
Metge refractari a remeis dolorosos.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 234. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Metge pietós, llaga dolorosa

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1090. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els metges», p. 305. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.10. Professions sanitàries i institucions. Metges», p. 263. Universitat Miguel Hernández.

Metge piadós, nafra pudent

2 fonts, 1993.
Vol dir que el metge que té por de causar dolor al pacient no sol guarir bé les ferides.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La pell. Infeccions: nafres, vespers i postermes», p. 48. Editorial Gregal.
Significa que la compassió del metge refractari a aplicar remeis dolorosos, fa emmaleir la ferida o malaltia (D.).
Equivalent en castellà: El cirujano piadoso hace la llaga gusanienta.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1825 Metge», p. 251. Institut Menorquí d'Estudis.

Metge pletós, nafra dolorosa

2 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.

Metge piadós / nafra pudenta

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Nafra», p. 272. Edicions Polígrafa.

Metge piadós, / nafra pudenta

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVI.- Medecina», p. 311. Institut Menorquí d'Estudis.

Metge pietós llaga dolorosa

1 font, 1987.
Griñó i Garriga, David (1987): Metges i apotecaris segons el refranyer, p. 3. Autoedició.

Metge pietós nafra pudenta

1 font, 1987.
Griñó i Garriga, David (1987): Metges i apotecaris segons el refranyer, p. 3. Autoedició.