Paremiologia catalana comparada digital

Metge piadós, nafra pudenta

19 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1918.

Metge piadós, nafra pudenta

5 fonts, 1926.
Significa que la compassió del metge refractari a aplicar remeis dolorosos fa emmaleir la ferida o malaltia.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Metge Refr. j)». Editorial Moll.
Significa que cal esser enèrgics per combatre els grans mals.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Piadós, -osa Refr. a)». Editorial Moll.
Es refereis als metges que tenen por de fer mal, en curar les ferides dels seus malalts.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.2. Salut i malaltia. Dites. ).4.2.1. Metges», p. 359. Editorial Moll.
Significa que la compassió del metge refractari a aplicar remeis dolorosos fa emmaleir la ferida o malaltia.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Metge», p. 76. Editorial Moll.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Metge», p. 168. Edicions Polígrafa.
Metge refractari a remeis dolorosos.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 234. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Metge pietós, llaga dolorosa

4 fonts, 1926.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1090. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1926): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XXII. Manresa, febrer de 1926, núm. 97», p. 187. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els metges», p. 305. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.10. Professions sanitàries i institucions. Metges», p. 263. Universitat Miguel Hernández.

Metge piadós, nafra pudent

2 fonts, 1993.
Vol dir que el metge que té por de causar dolor al pacient no sol guarir bé les ferides.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La pell. Infeccions: nafres, vespers i postermes», p. 48. Editorial Gregal.
Significa que la compassió del metge refractari a aplicar remeis dolorosos, fa emmaleir la ferida o malaltia (D.).
Equivalent en castellà: El cirujano piadoso hace la llaga gusanienta.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1825 Metge», p. 251. Institut Menorquí d'Estudis.

Metge pletós, nafra dolorosa

2 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.

Metge (o «barber») piadós, nafra pudenta

1 font, 1926.
Vol dir que el metge que té por de causar dolor al pacient no sol guarir bé les ferides.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Nafra Refr. d)». Editorial Moll.

Metge piadós / nafra pudenta

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Nafra», p. 272. Edicions Polígrafa.

Metge piadós, / nafra pudenta

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVI.- Medecina», p. 311. Institut Menorquí d'Estudis.

Metge pietós llaga dolorosa

1 font, 1987.
Griñó i Garriga, David (1987): Metges i apotecaris segons el refranyer, p. 3. Autoedició.

Metge pietós nafra pudenta

1 font, 1987.
Griñó i Garriga, David (1987): Metges i apotecaris segons el refranyer, p. 3. Autoedició.