Paremiologia catalana comparada digital

Moltes formigues porten un escarbat

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1736.

Moltes formigues porten un escarabat

3 fonts, 1989.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Paciència i conformisme», p. 177. Edicions Tres i Quatre.
De: Alberola.
Sinònim: Moltes formigues fan un escarabat.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 222. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IX: Observacions, advertiments i consells, valors i contravalors, normes i principis. Col·laboració», p. 253. Eixam Edicions.

Moltes formigues porten a un escarbat

2 fonts, 1736.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1402», p. 566. Columna Edicions.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 71. Librerías París-Valencia.

Moltes formigues fan un escarabat

1 font, 1989.
Sinònim: Moltes formigues porten un escarabat.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 222. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Moltes formigues fan un escarbat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 172. Editorial Arte y Letras.

Moltes formigues porten un escarbat

1 font, 2001.
En la història de la paremiologia catalana, el recull de Ros té importància perquè, a més d'una destacada influència posterior, com veurem més avall, s'hi troba la primera documentació coneguda de bastants unitats fraseològiques.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 105. Revista Caplletra.