Paremiologia catalana comparada digital

Montgó amb mantellina, aigua veïna

14 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1978.

Montgó amb mantellina, aigua veïna

6 fonts, 1978.
Amb stratocumulus o altocumulus al cim.
Lloc: Calp.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 1. Natura, entorn. a. Natura. Oratge. Predicció del temps», p. 14. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Marina Alta. Dénia. Montgó (sinclinal)». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Marina Alta. Xàbia. Montgó (sinclinal)». Manuscrit.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. La meteorologia», p. 85. Xàbiga.
Lloc: Dénia.
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Refranys sentits dir a Dénia», p. 53. Ajuntament de Dénia.
Si es presenta tapat per núvols s'espera pluja.
Lloc: País Valencià.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 512. Edicions 62.

Montgó en mantellina, aigua veïna

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2248», p. 230. Columna Edicions.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys sobre l'oratge». Web.

El Montgó amb mantellina: aigua veïna

1 font, 1994.
La serra del Montgó (751 m) s'estén entre Dénia, Gata i Xábia. La mantellina és una peça de roba que duen les dones i, amb ella, es tapen el cap i l'esquena. Per tant. ho diuen en veure la serra mig coberta.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.6 Meteorologia. Ancestrals del relleu», p. 28. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Montgó amb capellina, aigua veïna

1 font, 2019.
D'altra banda, el Montgó i Bèrnia els veiem coberts de 'capa', 'mantellina' o 'barret' com a indici de mal temps segons s'arreplega a poblacions diverses.
Font: Lemos 2008:53 i 71.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.2. El cel», p. 54. Edicions del Bullent.

Montgó amb mantellina, / aigua veïna

1 font, 1992.
Lloc: Dénia.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, II «Sector meridional. I. El Marquesat de Dénia i les Valls de Pego. Tòpics del Marquesat de Dénia i les Valls de Pego», p. 60. Fundació Caixa Castelló.

Montgó amb mantellina, aigua s'aveïna

1 font, 2012.
Lloc: La Marina.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 1. Natura, entorn. a. Natura. Oratge. Predicció del temps», p. 14. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Montgó amb mantenilla, aigua s'aveïna

1 font, 2019.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Hace referencia cuando en los picos de las montañas, aparecen nubes de forma de estratos, que reflejan la entrada de capas frías en la atmosfera, presionando las capas cálidas y húmedas, y agrupando en el frente la masa nubosa […]. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 633. Universitat de les Illes Balears.