Paremiologia catalana comparada digital

Nas de pebrot

16 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1857.

Nas de pebrot

6 fonts, 1857.
M. Noms satírics que es donen al nas molt gros, desproporcionat amb les dimensions de la cara.
Sinònim: Nas de patata.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Nas 1». Editorial Moll.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Apèndice. Frases calificativas», p. 106. Hermanos Espasa, Editores.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Suplemento. Calidades físicas ó morales denominadas como la misma cosa de que se saca la comparacion idenfiticándolas con ella misma», p. 298. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Lloc: Cornellà.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Nas de pebrot», p. 279. Edicions Polígrafa.
[…] caliquenya negra a la comissura dels llavis, nas de pebrot i mirada tèrbola d'anar sempre a la vela.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Segona part. L'illa dels tretze sants. V», p. 154. Edicions de la Magrana.
Sinònim: Nas de patata.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «N», p. 127. Editorial Trabucaire.

Tenir un nas de pebrot

3 fonts, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 228. Editorial Millà.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Pagès, agricultura, camp i estris agrícoles», p. 137. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Nas», p. 205. Universitat Miguel Hernández.

Tenir el nas com un pebrot

2 fonts, 1984.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «Els vegetals. Hostalisses», p. 88. Graó Editorial.
Les dites alimentàries són emprades, generalment, per a fer comparances de caràcter negatiu, algunes vegades per fer al·lusions crítiques al físic de les persones.
Forgas i Berdet, Esther (2001): Saber popular i alimentació «Els refranys sobre alimentació al llarg de la història. El seu perquè - https://www.researchgate.net/publication/265961183_Els_refranys_sobre_alimentacio_al_llarg_de_la_historia», p. 28. Universitat de Barcelona.

Tenir un nas com un pebrot

2 fonts, 1983.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 145. Editorial Selecta-Catalonia.
Altres hortalisses que no poden faltar a la cuina catalana són el alls i les cebes, a més dels més moderns pebrots i tomàquets.
Forgas i Berdet, Esther (2001): Saber popular i alimentació «Els refranys sobre alimentació al llarg de la història. El seu perquè - https://www.researchgate.net/publication/265961183_Els_refranys_sobre_alimentacio_al_llarg_de_la_historia», p. 22. Universitat de Barcelona.

Tenir un nas vermell com un pebrot

2 fonts, 1969.
Lloc: Alcarràs.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Nas, nassos», p. 278. Edicions Polígrafa.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Tení nas de pebrot

1 font, 1921.
De: Leonor, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0036 «115 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1364363». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.