Paremiologia catalana comparada digital

Nas fred, bé per anar a caçar

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1918.

Nas fred, bé per anar a caçar

6 fonts, 1984.
Es refereix al nas dels cans.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 321. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «N 95», p. 380. Columna Edicions.
Es refereix al nas del gos caçador.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 220. Edicions 62.
El ca, com més fred té el nas, més bé sent la flaire del trastre de la caça (F.C.M.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1935 Nas», p. 270. Institut Menorquí d'Estudis.
Comparació amb es nas d'es cans.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parts d'es cos», p. 256. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Nas», p. 204. Universitat Miguel Hernández.

Nas fret, / be per anar a caçar

1 font, 1918.
Es cà, com mes fret te's nàs, mes be sent sa flaira des rastre de sa caça.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIV.- Parts del cos », p. 320. Institut Menorquí d'Estudis.