Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1076. Editorial Selecta-Catalonia.
Ningú no es mor de fam, i sí de fart
21 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1900.
Ningú no es mor de fam, i sí de fart
4 fonts, 1951.
Ningú's mor de fam i si de fart
2 fonts, 1917.
Lloc: Lleida.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Ningú's mòr de fam, y si de fart
2 fonts, 1900.
Equivalent en castellà: Quien quisiere vivir sano, coma poco y cene temprano.
Sinònim: Es cèrt, que sens regla y mida, / el bèure y el menjar / a ningú allarga la vida, / ans be la acabará (Onofre Cugat).
Equivalent en castellà: De hambre á nadie vi morir; de mucho comer, cien mil.
Equivalent en anglès: A man may dig his grave with his teeth (Tard.: L'hòme 's pòt fer sa sapultura ab ses dents).
Equivalent en castellà: Casi nadie muere de hambre, pero de hartazgo, un enjambre (Cartilla Higiénica).
Equivalent en castellà: El judío échase á perder con pascuas, el moro con bodas y el cristiano con escrituras.
Equivalent en llatí: Gula plures ocidit quam gladius.
Equivalent en francès: La gourmandise a tué plus de gens (hommes) que l'epée.
Equivalent en castellà: La gula ha muerto más gente que gotas lleva un torrente (Id.).
Equivalent en castellà: La salud de todo el cuerpo, se fragua en la oficina del estómago (Cervantes).
Equivalent en francès: Les gourmands font leur fosse avec les dents.
Equivalent en italià: Non tu mai vista capra morta di fame.
Equivalent en francès: On n'a jamais vu chève morte de faim.
Equivalent: Turc: Massa civada, fa reventar el cavall.
Ningú es mor de fam i molts de farts
1 font, 2008.
Les grans panxades no duen a lloc bo.