Paremiologia catalana comparada digital

No desitgis dona aliena ni dona d'altri, que hi ha pena

7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1736.

No desitgis dona aliena ni dona d'altri, que hi ha pena

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1102. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1142. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 239. Edicions 62.

No desiges dòna agena, ni bens d'atre, que hi ha pena

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «N», p. 181. Editorial Arte y Letras.

No desitjes dona agena, / ni bèns d'altre que hi ha pena

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 2. Joan Jolis, Estamper.

No desitjes dona agena, / ni bens daltri quey ha pena

1 font, 1796.
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 2. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.

No desitjes dona agena, ni bens daltre, que hià pena

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 81. Librerías París-Valencia.