Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1187. Editorial Selecta-Catalonia.
No esperis bé si de la dona no et pervé
10 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1918.
No esperis bé si de la dona no et pervé
4 fonts, 1936.
No esperis bé, si de la dona no et pervé
2 fonts, 1951.
No esperis bé si de sa don no et pervé
1 font, 2008.
Suposadament el bé generalment ha de venir per algú que t'estimi.
No esperis bé si de sa dona no et pervé
1 font, 1993.
Humanament suposa que el bé sols es pot rebre de persona compenetrada i que molt t'estimi.
No esperis be, / si de sa dòna no 't pervé
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
No esperis bé, si de sa dona no et pervé
1 font, 1984.
Si sa dona no t'ajuda, és molt difícil progressar.
Lloc: Menorca.