Donar-se tots els gustos.
Lloc: País Valencià.
No estar-se de res
22 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1919.
No estar-se de res
14 fonts, 1968.
Sinònim: Granejar fort.
Sinònim: Tenir les mans foradades (o la butxaca foradada).
Donar-se tots els gustos.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Lloc: Terres de l'Ebre.
[…] però no pas dit així, amb eufemisme encara, sinó amb la injúria completa, que en aquestes coses els catalans no ens estem de res, no ens moquem amb mitja màniga ni gastem pal·liatius.
Tenia una casa amb tots els avantatges moderns: no s'estava de res.
Lloc: Vic (Osona).
Donar-se tots els gustos.
Font: ME, CL, CR, FX, G, MR, PB, TC, TV, VR, VT.
Donar-se tots els gustos.
Aquesta gent viuen a l'ample, no s'estan de res.
Lloc: Urgell.
Sinònim: Veg. Lligar els gossos amb llonganisses.
No t'estiguis de res per anar endavant, sense cap mena de complex ni autolimitació.
Donar-se tots els gustos.
Sinònim: Veg. Tirar de veta.
Refranyer romànic.
Lloc: Alcanar.
Donar-se tots els gustos.
Lloc: País Valencià.
No estar-se'n de res
2 fonts, 2023.
Frases amb «estar». No privar-se de res.
Tu no t'estàs de res.
—Caram, no ens estem de res, eh —va comentar en Bernat agafant la capsa i acostant-se-la als ulls—. Molt bé, molt bé.
Sense estar-se de res
2 fonts, 1968.
Si he estat punyent i desarat —i què?— és perquè en el meu ostracisme m'he volgut esbravar, lliurar.me a una efusió de sinceritat sense estar-me de res, sense afluixar, sense contemplacions, sense assuaujament, sense coixí ni matalàs.
Sinònim: A cor què vols.
Equivalent en castellà: A lo grande.
No n'ens estem de res
1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
No privar-se de res
1 font, 2007.
Sinònim: Tenir les mans foradades (o la butxaca foradada).
Equivalent en castellà: No privarse de nada.
No s'estan de res
1 font, 1919.
Qui amb els negocis, qui dintre la carrera, qui bevent, qui jugant, qui anant ara amb l'una, ara amb l'altra, i canviant cada dia i cada dos per tres, són molts els que fan tronar i ploure, removent cels i terra, que són els que tothom en parla, dient-ne bé o mal, perquè de tot hi ha per a dir, i assenyalant-lo amb el dit, sigui per fer-ne veure les condicions que té, o bé per a retreure-li els defectes, perquè són gent que, com que no s'amaguen ni s'estan de res, sempre se'n diu una cosa o altra.