Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1081. Editorial Selecta-Catalonia.
No et diguis polida que de la pigota no siguis eixida
11 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1736.
No et diguis polida que de la pigota no siguis eixida
5 fonts, 1951.
Pigota: Verola.
La pigota és la verola.
No et digues polida que de la pigota no sigues eixida
2 fonts, 1992.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Sinònim: No em diguis baró que no hagi tingut verola i xarampió.
No et digues polida, que de la pigota no sigues eixida
1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
No et diguis polida que de pigota no siguis eixida
1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Not dies polida, que de la pigòta no sies eixida
1 font, 1900.
Lloc: País Valencià.