Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1081. Editorial Selecta-Catalonia.
No et diguis polida que de la pigota no siguis eixida
13 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1736.
No et diguis polida que de la pigota no siguis eixida
5 fonts, 1951.
Pigota: Verola.
La pigota és la verola.
No et digues polida que de la pigota no sigues eixida
2 fonts, 1992.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Sinònim: No em diguis baró que no hagi tingut verola i xarampió.
No et digues polida, que de la pigota no sigues eixida
2 fonts, 1926.
Significa que no ens hem d'avanar de les nostres bones qualitats mentre no estiguem lliures del perill de perdre-les.
Lloc: val.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
No et digues polida, que de la pigota no sies eixida
1 font, 1926.
Significa que la pigota és un perill per a la bellesa de qualsevol noia que encara no haja passat tal malaltia.
Lloc: Val.
No et diguis polida que de pigota no siguis eixida
1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Not dies polida, que de la pigòta no sies eixida
1 font, 1900.
Lloc: País Valencià.