Paremiologia catalana comparada digital

No ploris per perdre l'esquella, que aquí ens queda la vedella

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1914.

No ploris per perdre l'esquella, que aquí ens queda la vedella

3 fonts, 1914.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «vaca - vedella», p. 247. Editorial Millà.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 126. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Sinònim: Si s'ha perdut l'arada, queden els bous.
Equivalent en castellà: Si se perdieron los anillos, aquí quedaron los dedillos.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. N», p. 819. Antoni López, Editor.

No plores per perdre l'esquella, que aquí ens queda la vedella

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 600», p. 184. Columna Edicions.

No ploris per perdre l'esquella si aquí ens queda la vedella

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pèrdua», p. 78. Pagès Editors.

No ploris per perdre l'esquella, / que aquí ens queda la vedella

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Esquella», p. 293. Edicions Polígrafa.