Paremiologia catalana comparada digital

Ortiga maleïda: si em punxes et llevaré la vida

14 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1891.

Ortiga maleïda: si em punxes, et llevaré la vida

3 fonts, 1983.
Abans, la mainada anava pel camp proveïda de bastons amb els quals garrotejava tantes ortiges com trobava, mentra cantava aquesta cançó.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català III «Abril. La vida al camp», p. 210. Salvat, S.A. de Ediciones.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Dita de criatures.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 565. Edicions 62.

Ordiga maleïda, si em punxes et llevaré la vida

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Plantes remeieres», p. 107. Garsineu Edicions.

Ortiga malehida, / si m' picas te llevaré la vida; / si Sant Sebastiá ho sab, / te llevará l' cap

1 font, 1891.
S'ha de dir tres vegadas cantant y senyantse cada vegada. De: Pin y Soler, J. | Maspons y Labrós, F.
Lloc: Tivenys.
Font: Revue des langues Romanes | Jochs de la Infancia.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Ortiga. Ditas de criatura», p. 130. Associació d'Excursions Catalana.

Ortiga maleïda, / si em punxes et trauré la vida; / si el teu pare ho sap / et trencarà el cap

1 font, 1970.
Oració que diu la mainada abans de collir una ortiga.
Lloc: Espluga de Francolí.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Ortiga», p. 58. Edicions Polígrafa.

Ortiga maleïda, si em piques et llevaré la vida; si sant Sebastià ho sap, et llevarà el cap

1 font, 1983.
Hi ha una fòrmula per a encordar ortigues i evitar que punxin, en la qual s'invoca sant Sebastià.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català I «20 de gener», p. 570. Salvat, S.A. de Ediciones.

Ortiga maleïda: si em punxes et llevaré la vida

1 font, 1995.
A pagès, bastonegen les males herbes tot cridant això.
Carbó, Joaquim (1995): L'home dels nassos «Abril», p. 36. La Galera.

Ortiga maleïda: si em punxes, et llevarè la vida

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Productes naturals. Herbes», p. 258. Universitat Miguel Hernández.

Ortiga, ortiga, / si em piques, / t'arranco la vida

1 font, 2016.
Cantarelles populars. (Se cantava quan veies una ortiga perquè no et piqués).
Sinònim: Ortiga de matxo, / si em piques te xafo!
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Lo cançoner», p. 154. Cossetània Edicions.

Ortiga, ortiga, / si m' punxas t' llevo la vida

1 font, 1891.
S'ha de dir tres vegadas cantant y senyantse cada vegada. De: Pin y Soler, J. | Maspons y Labrós, F.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Revue des langues Romanes | Jochs de la Infancia.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Ortiga. Ditas de criatura», p. 130. Associació d'Excursions Catalana.

Ortiga, ortiga, / si m' punxas y l' capellá ho sab, / te llevará l' cap

1 font, 1891.
S'ha de dir tres vegadas cantant y senyantse cada vegada. De: Pin y Soler, J. | Maspons y Labrós, F.
Font: Revue des langues Romanes | Jochs de la Infancia.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Ortiga. Ditas de criatura», p. 130. Associació d'Excursions Catalana.

Ortiga, ortiga, si em punxes et llevo la vida

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La prudència», p. 107. Pagès Editors.

Ortiga, ortiga, si tu 'm passigues, cuan iré a confessà ho diré al capellà

1 font, 1915.
Perque les ortigues no passiguin se 'ls hi ha de dir. Jaume Ferrer de 11 anys de Sant Miquel de Fluvià. De: Capella i Rigau, Gregori.
Lloc: Santa Maria del Collell (Girona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0025 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433720304201/41/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.