Paremiologia catalana comparada digital

Ovella magra, anyell gras

19 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1910.

Ovella magra, anyell gras

11 fonts, 1926.
Vol suposar que les ovelles magres donen els anyells més grassos.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Ovella Refr. q)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1188. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1033. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La mare», p. 22. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Proverbis. II. Refranyer pastoral», p. 232. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 49 i 50 (1 de maig de 1928) «Refraner. XXXVI. Del bestiar de llana», p. 193. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Les cabres, els corders i les vaques», p. 163. Pagès Editors.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «ovella», p. 195. Editorial Millà.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 612», p. 662. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Ovelles, cabres i cabrits», p. 113. Garsineu Edicions.
Vol suposar que les ovelles magres donen els anyells més grassos.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 167. Museu de Vilafranca.

Ovella magre, anyell gras

3 fonts, 1910.
Perquè'ls fills xuclen tota la sustancia de llurs mares.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo moltó. Aforismes», p. 149. L'Avenç.
Equivalent en francès: Brevis maigre, agneau gras.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El ramat / Le troupeau», p. 472. Robert Morel Editeur.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Moltons, ovelles i», p. 127. Editorial Millà.

Ovella magra, moltó gras

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1032. Editorial Selecta-Catalonia.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1992): Una guineu tranquil·la. Col·lecció «Folklore, 8», p. 19. Editorial Miguel A. Salvatella.

Ovella magra, anyell (o moltó) gras

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 463. Edicions 62.

Ovèlla magre, anyell gras

1 font, 1915.
Sinònim: Qui nodriga (nodreix), no meniga (ménja) 1 Qui nodreix, poquet troba granet.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Maternitat - Sogres & Nores», p. 30. Impremta Catalònia.