Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1188. Editorial Selecta-Catalonia.
Ovella magra, anyell gras
17 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1910.
Ovella magra, anyell gras
11 fonts, 1928.
Lloc: Lleida.
Lloc: Alt Pirineu.
Vol suposar que les ovelles magres donen els anyells més grassos.
Lloc: Penedès.
Ovella magre, anyell gras
3 fonts, 1910.
Perquè'ls fills xuclen tota la sustancia de llurs mares.
Equivalent en francès: Brevis maigre, agneau gras.
Lloc: Catalunya del Nord.