Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1056. Editorial Selecta-Catalonia.
Pa cuit, panxa plena i ventre buit
10 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.
Pa cuit, panxa plena i ventre buit
4 fonts, 1951.
Pancuit, panxa plena i ventre buit
4 fonts, 1984.
És un menjar que no omple.
Assacia i no reinfla (F.C.M.). Es diu perquè aquesta sopa té poca solidesa alimentícia (D.).
Molta faruma i poc resultat.
Lloc: Menorca.
Pa cuit panxa plena i ventre buit
1 font, 2006.
Pancúit, / panxa plena i ventre búit
1 font, 1918.
Assacía, i no reinfla.
Lloc: Menorca.