Paremiologia catalana comparada digital

Panxa buida no fa goig

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Panxa buida no fa oi

3 fonts, 1993.
Recomana menjar i beure amb mesura.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 220. Edicions 62.
Es diu quan es vol demostrar que les conseqüències dels vòmits han estat originades per l'excés de menjar o de beure.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2076 Panxa», p. 288. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Panxa», p. 207. Universitat Miguel Hernández.

Panxa buida no fa goig

2 fonts, 1918.
Am panxa buida un bou no pot fer feina.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom II «Refranys de medecina», p. 129. Institut Menorquí d'Estudis.
Qui té fam, no té ganes de riure.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 234. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Panxa buida, no fa goig

1 font, 2008.
Qui passa fam, no té moltes ganes de berbes.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 321. Editorial Moll.