Paremiologia catalana comparada digital

Panxa plena alaba a Déu

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.

Panxa plena alaba a Déu

6 fonts, 1980.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 559», p. 811. Columna Edicions.
Qui pot cobrir les seves necessitats pot donar gràcies a Déu.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 220. Edicions 62.
Es diu per significar que es fa difícil convéncer en les coses divines a persona que no pot cobrir les seves necessitats.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «946 Déu», p. 135. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Panxa», p. 207. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Déu», p. 143. J. Huguet Pascual, editor.

Pancha plena, alaba a Deu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 199. Editorial Arte y Letras.

Panxa plena, alaba a Déu

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 252. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Panxa plena, lloa a Déu

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «P», p. 90. Ajuntament d'Alzira.