Paremiologia catalana comparada digital

Parlar a l'aire

13 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1805.

Parlar a l'aire

3 fonts, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Aire», p. 126. Edicions Polígrafa.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1812. Publicacions de la Universitat de València.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. P», p. 51. Edicions Víctor.

Parlar en l'ayre

2 fonts, 1805.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 84. Hermanos Espasa, Editores.
F. parlar sèns fonament.
Equivalent en castellà: Hablar al ayre.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Parlar», p. 154.
F. parlar sèns fonament.
Equivalent en llatí: Vane loqui.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Parlar», p. 154.

Parlar al aire o a bulto

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 203. Editorial Arte y Letras.

Parlar ál ayre

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 238. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Parlar en lo aire

1 font, 1839.
Fr. Parlar vagamènt, sèns fonamènt ni oportunitat.
Equivalent en castellà: Hablar al aire.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aire», p. 69. Impremta de Josep Torner.
Fr. Parlar vagamènt, sèns fonamènt ni oportunitat.
Equivalent en francès: Parler en l'air, sans fondement.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aire», p. 69. Impremta de Josep Torner.
Fr. Parlar vagamènt, sèns fonamènt ni oportunitat.
Equivalent en italià: Favellar in aria.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aire», p. 69. Impremta de Josep Torner.
Fr. Parlar vagamènt, sèns fonamènt ni oportunitat.
Equivalent en llatí: Inconsulte loqui.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aire», p. 69. Impremta de Josep Torner.
Fr. Parlar vagamènt, sèns fonamènt ni oportunitat.
Equivalent en llatí: Temere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aire», p. 69. Impremta de Josep Torner.