Paremiologia catalana comparada digital

Parlar per boca de càntir

15 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1767.

Parlar per boca de cànter

6 fonts, 1926.
Parlar molt i desbaratat, sense saber què es diu.
Lloc: Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Cànter o Càntir Loc. d)». Editorial Moll.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «P», p. 91. Ajuntament d'Alzira.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1119», p. 250. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Parlar molt i desbaratat, sense saber què es diu.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1812. Publicacions de la Universitat de València.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. P», p. 52. Edicions Víctor.

Parlar per boca de càntir

4 fonts, 2004.
Sense to ni so.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Dites», p. 470. Editorial Moll.
Parlar molt i desbaratat, sense saber què es diu.
No li facis cas, que parla per boca de càntir. No te l'has de prendre seriosament.
Sinònim: Deixar-les anar a raig de càntir, dir (alguna cosa) a raig de càntir.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Xerrar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Parlar sense saber que es diu.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Xerrar. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Parlar per boca de cante

2 fonts, 1933.
Parlar per boca d'altre.
Lloc: València (Horta).
Griera i Gaja, Antoni M., pvre. (1933): La casa catalana «46. Atuells de la cuina i atuells de terrissa. II. Càntir. Aforismes», p. 220. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Parlar per boca d'altre.
Lloc: València (Horta).
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Càntir», p. 148. Edicions Polígrafa.

Parlar per boca de cánter

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 204. Editorial Arte y Letras.

Parlar per boca de canter

1 font, 1767.
Al qual encara vihuen molts que nom deixarán mentir, que yo no parle per boca de canter, ni conec les janes per ma casa.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 36. Librerías París-Valencia.