Paremiologia catalana comparada digital

Parlar per no callar

15 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.

Parlar per no callar

11 fonts, 1928.
Decir una cosa sin fundamento ni substancia y sin venir a caso.
Equivalent en castellà: Hablar por no callar.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «P», p. 109. Comercial Denes, SL.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 204. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. A. Activitats generals. Parlar. Parlar en excés. Parlar massa», p. 791. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Un castellanisme camuflat: ser un brindis al sol.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Cervera, Maria J (2022): «https://twitter.com/mariajcervera/status/1541721135112396800». Twitter.
Ho fa qui parla sense cap fonament.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Locucions, parèmies, girs, expressions. P», p. 125. Autoedició.
Sinònim: No acabar mai les paraules.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «371», p. 112. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 943», p. 904. Columna Edicions.
Parlar de coses sense importància.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Dir paraules vanes.
Açò que jo te dic és parlar per no callar; jo la veritat no la sé.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 79. Diputació de Castelló.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «P», p. 150. Autoedició.
Xerrotejar.
Sinònim: Parlar per parlar.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Xerraire, xafarder», p. 207. Eixam Edicions.

Això és parlar per no callar

2 fonts, 2001.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 54 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

[Ser] parlar per no callar

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. A. Activitats generals. Parlar. Dir barbaritats o inconveniències», p. 796. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Eixe parla per no callar

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 51. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).