Paremiologia catalana comparada digital

Penjar-se a les orelles

13 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1928.

Penjar-se a les orelles (d'algú)

3 fonts, 1996.
Es diu de qui demana amb insistència.
Com que no feien cas del que demanava, va penjar-se a les orelles del secretari i no va parar fins que ho va obtenir / Quan es proposa una cosa, es penja a les orelles de qui sigui fins que l'aconsegueix; és molt tossut.
Sinònim: Demanar (alguna cosa) a crits.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Demanar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Fer-li oir amb insistència una demanda o una queixa.
Sinònim: Pidolar a, insistir a, mendicar a, demanar a, porfidiejar a.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «P», p. 268. Edicions 62.
Demanar amb insistència.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Demanar», p. 91. Edicions 62.

Penjar-se a les orelles d'algú

3 fonts, 1970.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 437», p. 611. Columna Edicions.
Insistir prop d'algú.
Lloc: Espluga de Francolí.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Orella», p. 48. Edicions Polígrafa.
Demanar amb insistència.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «orella», p. 105. Editorial Millà.

Penjar-se a les orelles

2 fonts, 2006.
Fer oir amb insistència una demanda o queixa.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Orella», p. 206. Universitat Miguel Hernández.

Penjar-se a l'orella (d'algú)

1 font, 2000.
Demanar-li coses amb gran insistència, importunant-lo.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Orella», p. 161. Editorial Moll.

Penjar-se a l'orella d'algú

1 font, 1970.
Parlar amb insistència.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Orella», p. 47. Edicions Polígrafa.

Penjar-se a les orelles [d'algú]

1 font, 2008.
Es diu de qui demana amb insistència.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Penjar-se de les orelles d'algú

1 font, 1996.
Fer-li oir amb insistència una demanda o una queixa.
Equivalent en castellà: Darle la lata a alguien.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 65. Edicions 62.

Penjarse a les orelles d'algú

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 209. Editorial Arte y Letras.