Paremiologia catalana comparada digital

Per l'almoina toca el cec

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.

Per l'almoina toca el cec

4 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 829», p. 386. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 433. Edicions 62.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 259. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Per l'almoina toca el cego

3 fonts, 1950.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «P», p. 118. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: País Valencià.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). XVI. Son, sonar, tañer, tocar. Refranes», p. 57. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Per l'almoina tòca el cego

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 212. Editorial Arte y Letras.

Per l'amoina toca el cego

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «7. Música i església. P», p. 174. Edicions Tívoli.