Paremiologia catalana comparada digital

Per màrfegues

15 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1890.

Bona per màrfegues

2 fonts, 2022.
Quan algú contesta molt tard. Hi ha una rondalla.
Ho diem quan algú respon molt tard. Té l'origen en una rondalla (amb més detalls a l'original).

Per màrfegues

2 fonts, 1933.
S'aplica quan algú respon de manera extemporània i fora de to. Dos carreters sortiren de Barcelona cap a València, i, així que van ésser fora portals, va passar un gran carro ple de palla de blat de moro. Mig sorprès, mig encuriosit, un dels dos carreters digué a l'altre, més en to expansiu que a tall de pregunta: Per què deu servir tanta palla de blat de moro? I, darrera d'aquell carro, en va passar un altre, i un altre, i molts i molts d'altres… (segueix a l'original).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Es diu d'algú que surt amb un ciri trencat.
Sinònim: Per fer màrfegues.
Lloc: Caçà, Agramunt.

Per màrfegues!

2 fonts, 1949.
Joan Amades, Folklore de Catalunya, I. Rondallísitca. Rondalles. Barcelona (Ed. Selecta), 1974, p1141: «540.- Per màrfegues: S'aplica quan algú respon de manera extemporània i fora de to» (xplicat amb més detalls a l'original).
Es diu a qui contesta a destemps una pregunta que li han fet una bona estona abans.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Vic (Osona).

Contestar (o respondre o replicar) per màrfegues

1 font, 1988.
Actualment ja no és usada pel jovent. De: Emprat per N. J. Aragó.
Sinònim: Contestar per petaneres.
Lloc: Girona.
Font: Rev. Gir. n. 121, 1987.

Contestar per màrfegues

1 font, 2019.
Donar una resposta que no es correspon amb allò que s'ha preguntat.
Sinònim: Per màrfegues, la paia llarga!
Lloc: Palafrugell.
Fer-se el desentès.
Sinònim: Per màrfegues, la paia llarga!
Lloc: Palafrugell.

Li van contestar per màrfegues

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).

Per fer màrfegues

1 font, 1933.
Es diu d'algú que surt amb un ciri trencat.
Sinònim: Per màrfegues.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols.

Per márfegas!

1 font, 1890.

Per màrfegues, al Pla de Barcelona

1 font, 1938.
S'aplica quan algú respon de manera extemporània i fora de to. Dos carreters sortiren de Barcelona cap a València, i, així que van ésser fora portals, va passar un gran carro ple de palla de blat de moro. Mig sorprès, mig encuriosit, un dels dos carreters digué a l'altre, més en to expansiu que a tall de pregunta: Per què deu servir tanta palla de blat de moro? I, darrera d'aquell carro, en va passar un altre, i un altre, i molts i molts d'altres… (segueix a l'original).
Lloc: Empordà.

Per màrfegues, doctor!

1 font, 1992.