Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cor i la sang. El cor», p. 116. Editorial Gregal.
Perdre el coneixement
13 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1993.
Perdre el coneixement
10 fonts, 1993.
Perdre els sentits.
No se'n recorda, de l'accident, perquè havia perdut el coneixement.
Tornar-se boig; desmaiar-se.
Desmaiar-se / sofrir una síncope, perdre la força vital.
Amb la caiguda va perdre el coneixement i va estar una bona estona sense retornar-se / Ens vàrem espantar molt perquè sobtadament va perdre el coneixement.
Sinònim: Perdre els sentits, caure en basca, perdre el món de vista, perdre els esperits, perdre sa tramuntana de vista, caure rodó.
Font: R-M.
Desmaiar-se.
Del bac, va perdre coneixement, però no es va fer res.
Lloc: Comarques de Castelló.
Perdre el seny.
Ma mare ha perdut el coneixement; no sap quan és de dia i quan és de nit.
Sinònim: Anar-se'n del cap | Estar desmemoriat/ada.
Lloc: Comarques de Castelló.
La calor li va fer perdre el coneixement i es va desmaiar.
Lloc: Vic (Osona).
Desmaiar-se.
Sinònim: Esvanir-se, perdre els sentits, defallir, no ésser d'aquest mçon, caure en basca, tenir un cobriment de cor, perdre el món de vista.
Perdre el seny.
Sinònim: Veg. Perdre el cap 2.
Lloc: País Valencià.
Perdre el coneiximent
2 fonts, 1995.
Desmaiar-se.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Desmaiar-se.
Font: ME, CL, CO, CR, FI, FX, G, L, MS, MR, N, VJ, VR, VT.
Perdre el coneixement (o la consciència)
1 font, 1997.
Desmaiar-se.