Paremiologia catalana comparada digital

A la vellesa el dimoni es torna sabater

43 recurrències en 27 variants. Primera citació: 1736.

A la vellea, el dimoni sabater

3 fonts, 1932.
Quan de vell es té de fer lo que s'esperava.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno II (Marzo-Abril de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 182. Societat Castellonenca de Cultura.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 25. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Quan algú acaba fent o dedicant-se a lo que no s'esperava.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

A la vellesa el diable es féu barber

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1180. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. El diable i l'infern», p. 416. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Envelliment / Joventut», p. 230. Universitat Miguel Hernández.

A la vellesa el diable es féu sabater

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1181. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. El diable i l'infern», p. 416. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Envelliment / Joventut», p. 230. Universitat Miguel Hernández.

A la vellesa el dimoni fa de sabater

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1121. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. El diable i l'infern», p. 416. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Envelliment / Joventut», p. 230. Universitat Miguel Hernández.

A la vellesa es fa el dimoni sabater

3 fonts, 1987.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les edats de la vida. Vellesa», p. 81. Edicions Tres i Quatre.
Refranys que es limiten a descriure fets fonamentats en l'observació, l'experiència i el raonament inductiu, i que no comporten cap judici de valor. Fan referència a fenòmens atmosfèrics o naturals, ensenyament sobre el conreu del camp, sobre el temps circular, sobre el coneixement de la natura…
Conca, Maria (1987): Paremiologia «1.2. Refranys descriptius i prescriptius», p. 29. Publicacions de la Universitat de València.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. IV. Les edats de la vida. Vellesa», p. 74. Revue Catalane.

A la vellesa, el dimoni sabater

3 fonts, 2010.
Es diu de les persones velles que fan coses que són pròpies de gent més jove.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Dimoni», p. 161. Llibres de l'Index, S.A.
Es diu en al·lusió a qui fa alguna cosa quan no té l'edat.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.5. Déu i les creences i algunes reticències. 8.5.3. El dimoni i l'infern», p. 242. Eixam Edicions.
A la vellesa, ixen moltes malalties.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

A la vellesa el diable es féu frare

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1181. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. El diable i l'infern», p. 416. Edicions 62.

A la vellesa, el diable sabater

2 fonts, 1989.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 57. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El diable quan va ésser vell es va fer sabater

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1121. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. El diable i l'infern», p. 417. Edicions 62.

A la «vellea», es torna el dimoni sabater

1 font, 2011.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 169. Web.

A la bellesa es fa el dimoni sabater

1 font, 1987.
Marcat ritme en el refrany: no cal que sigui un ritme regular.
Conca, Maria (1987): Paremiologia «2.1 Descrip. formal: Estr. rítmica, mètrica i rima», p. 35. Publicacions de la Universitat de València.

A la vellea (vellesa) el dimoni sabater

1 font, 1985.
Se diu quan un vell fa una cosa que ningú se ho espera.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «A», p. 11. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

A la vellea el diable (o el dimoni) sabater

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1759. Publicacions de la Universitat de València.

A la vellea el diable sabater

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 11. Editorial Arte y Letras.

A la vellea el dimoni es torna sabater

1 font, 1989.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «I. Especialment referits a persones», p. 8. Autoedició.
Com que qui no treballa no menja; parlant d'oficis concrets, o del treball en general, la llista és ampla. Nomenen oficis.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VI. En qüestions de laborar», p. 53. Autoedició.

A la vellea es torna el dimoni sabater

1 font, 1915.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0088 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435650304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

A la vellea, el dimoni çabater

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 5. Anubar Ediciones.

A la vellea, el dimoni, sabater

1 font, 2013.
A Vilanova i la Geltrú, en el parlar tradicional, en què "xeixa" és un mot d'argot que significa 'mam, beguda alcohòlica'
Equivalent en castellà: A la vejez, viruela.
Zèfir (2013): Zèfir «Fer el got». Web.

A la vellea, es feu lo Diable çabater

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 45. Librerías París-Valencia.

A la vellea, es torna el dimoni sabater

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. A», p. 115. Edicions Víctor.

A la vellesa el diable es feu frare

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Envelliment / Joventut», p. 230. Universitat Miguel Hernández.

A la vellesa el diable… es va fer sabater

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

A la vellesa el dimoni es fa sabater

1 font, 2010.
Lloc: Pego (Marina Alta) i València.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

A la vellesa el dimoni es torna sabater

1 font, 2010.
A la vellesa tot li para bé, tant fa una cosa que una altra.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 35. Edicions del Bullent.

A la vellesa es féu el diable sabater

1 font, 1992.
Sinònim: El diable, quan és vell, es fa ermità.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 285», p. 669. Columna Edicions.

A la vellesa, es féu lo diable sabater

1 font, 2001.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 111. Revista Caplletra.

A la vellesa, lo dimoni sabater

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 269. Editorial Antinea.