Paremiologia catalana comparada digital

Plantar-li cara al sol del migdia

14 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1928.

Eixe li planta cara al sol de migdia

3 fonts, 1992.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 50. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
3. De base lexico-semantica. Hiperbole o exageracio.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Prolec de Mariví Ferrandis i Olmos», p. 17. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 997», p. 684. Columna Edicions.

Plantar-li cara al sol de mig-dia en els nasos

3 fonts, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 182. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Nas», p. 205. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.8. Patologia per agents físics. Calor. Sol», p. 251. Universitat Miguel Hernández.

Eixe li planta cara a l'estrela del mati

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 50. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Eixe li planta cara al Panto de Sevilla

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 50. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Eixe li planta cara al sòl de mig día

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 70. Editorial Arte y Letras.

Encarar-se al sol de migdia

1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 320. Autoedició.

Plantar cara al sol de mig dia

1 font, 2008.
Plantar-li cara a qui sia.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Plantar cara al sol de migdia

1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

Plantar-li cara al sol de mig dia

1 font, 1989.
I com que la llengua no té os; quantitat de vegades es llancem i... Ja cal aguantar metxa.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XII. De parlar. L'orella. Sords i raons», p. 120. Autoedició.

Plantar-li cara al sol de migdia

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.8. Patologia per agents físics. Calor. Sol», p. 251. Universitat Miguel Hernández.