Paremiologia catalana comparada digital

Poble petit, llengua llarga

18 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1918.

Poble petit, llengua llarga

7 fonts, 1992.
Referit als qui murmuren.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «6.Llocs. 6.1. Ciutats i pobles. Refranys», p. 243. Editorial Moll.
Significa que els homes petits solen xerrar molt, i que en els pobles petits és freqüent la murmuració.
Sinònim: Home petit, llengua llarga.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Llengua», p. 67. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 2.20. Dòmino», p. 229. Editorial Moll.
Sinònim: Tot l'esforç de les dones és en la llengua | De vent de boca, no fer-ne cas.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2442», p. 261. Columna Edicions.
Lloc: Mallorca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Significa que en els pobles petits la murmuració és freqüent.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2254 Poble», p. 308. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 36. Setmanaris i Revistes, SL.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser». Web.

Poble petit, llengo llarga

3 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVII.- Menudèes», p. 312. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVII.- Pobles (nacions, tèrres…). I. En general», p. 323. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. P», p. 52. Consell de Mallorca.
Murmuracions.
Lloc: Balears.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. L'espai geogràfic», p. 529. Edicions 62.

Poble menut, llengua llarga

2 fonts, 2008.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 134. Editorial Sargantana.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.

Poble petit llengo llarga

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Poble petit llengua llarga

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.3 Propostes didàctiques per a l'Educació Secundària», p. 240. Editorial Moll.

Poble petit…, llengua llarga

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Poblet petit, llengo llarga

1 font, 1984.
Murmuracions.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Pobles», p. 264. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.