Es tracta de contestar aquelles preguntes inoportunes i que qui les ha de respondre respon amb una dita o un refrany graciós o enginyós, però sempre fora de to.
Lloc: Illes Balears.
Què es diu? —Que sense menjar no es viu
11 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1918.
—Què diuen? —Que si no mengen, no viuen
1 font, 2000.
Diuen, diuen... —Que sense menjar no viuen
1 font, 1992.
Què diuen? Que, si no mengen, no viuen. I, menjant, també se moren
1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Què es diu? —Que sense menjar no es viu
1 font, 1992.
Que no sabs què es diu? / Sens menjar no's viu
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Que no saps què diuen? —Que sense menjar no viuen
1 font, 1983.
Lloc: Menorca.
Que no saps què diuen? Que sens menjar no viuen
1 font, 1992.
Que no saps què es diu? Que sense menjar no es viu
1 font, 2008.
És una dita que s'empra amb un sentit molt irònic.
Que no saps que es diu? que sense menjar no es viu
1 font, 1984.
Forma de gastar una broma.
Lloc: Menorca.
Que no saps què es diu?, (que) sense menjar no es viu
1 font, 1993.
Es diu com a joc entre els infants per sorprendre la bona fe dels companys; i també al curiós al qual no es vol comunicar més del que ha sentit.