Paremiologia catalana comparada digital

Quan Montjuïc duu caputxa, senyal de pluja

23 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1930.

Quan Montjuïc duu caputxa, senyal de pluja

11 fonts, 1951.
Els núvols baixos i aïllats que cobreixen els cims de les muntanyes fan l'efecte d'un capell i hom els dóna diversos apel·latius derivats d'aquest idea: barret, capell, caputxa, mantellina, capot, visera, i a Mallorca, capell de senyor i caparrot.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català V «Octubre», p. 259. Salvat, S.A. de Ediciones.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 942. Editorial Selecta-Catalonia.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Barcelonès. Barcelona. Montjuïc (muntanya)». Manuscrit.
Tardor.
Lloc: Salt (Gironès).
CEIP Silvestre Santaló (2010): «El refranyer de l'aigua». Web.
Lloc: Salt (Gironès).
CEIP Silvestre Santaló (2005): El refranyer de l'aigua «Tardor». Web.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. El mantell i la caputxa», p. 136. Editorial Ausa.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Sinònim: Quan Montjuïc duu barret, l'aigua arremet | Quan Montjuïc duu mantellina la pluja afina.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 516. Edicions 62.
--> fàcilment la relació home-barret/muntanya-núvol. La muntanya olímpica de Montjuïc (191,7 m) tanca pel sud, ran de mar, el pla de Barcelona.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «L'obrador del temps. Catalunya. Barcelona. cel i..», p. 67. Editorial Noray.

Quan Montjuïc fa caputxa, s'acosta la pluja

3 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Barcelonès. Barcelona. Montjuïc (muntanya)». Manuscrit.
Sinònim: Quan Montjuïc duu barret, l'aigua arremet.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 517. Edicions 62.

Quan Montjuïc fa caputxa, / s'acosta la pluja

2 fonts, 1930.
Caputxa: sinònim de «capell», «caperó» i «capot».
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Caputxa», p. 28. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Caputxa: boira ajocada dalt d'una muntanya.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caputxa 11», p. 202. Edicions Polígrafa.

Quan Montjuïc fa caputxa, senyal de pluja

2 fonts, 1935.
Refrany erroni. Indici insegur i incert actualment per efecte d'alteracions atmosfèriques.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 115. Editorial Selecta-Catalonia.
Indica que quan la part superior de la muntanya és coberta per un núvol, assenyala mal temps.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer barceloní «Del temps», p. 92. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Quan Montjuïc duu caputxa senyal de pluja

1 font, 2019.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. La meteorología y los relieves orográficos son indicadores del estado atmosférico y las predicciones del cambio en la meteorología a escala local. De: Amades.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 642. Universitat de les Illes Balears.

Quan Montjuïc duu caputxa, / senyal de pluja

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 12. La Neotípia.

Quan Montjuïc fa (té) caputxa, senyal de pluja

1 font, 1961.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Llop i Bonal, Josep (1961): Refranys barcelonins I, p. 4. Manuscrit.

Quan Montjuïc fa caputxa, s'acosta la pluja (o senyal de pluja)

1 font, 2012.
Dita tòpica. «Caputxa»: boira ajocada dalt d'una muntanya. Hi ha força variants, com ara «Quan Montjuïc duu caputxa, senyal de pluja».
Sinònim: Diu Amades que els núvols baixos i aïllats que cobreixen els cims de les muntanyes fan l'efecte d'un capell i hom els dóna diversos ape l·latius derivats d'aquest idea: «barret», «capell», «caputxa», «mantellina», «capot», «visera», etc.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Quan Montjuïc porta caputxa, s'acosta la pluja

1 font, 2020.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Barcelona y su provincia». Blogger.