Paremiologia catalana comparada digital

Quan el marit no té bragues, la muller porta les calces

13 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1900.

Quan el marit no té bragues, la muller porta les calces

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1106. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. El matrimoni», p. 53. Pagès Editors.
Que quan el marit no té personalitat i és un bajoc, a la dona li pertoca portar el timó de la família.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. Les bragues», p. 108. Editorial Ausa.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 1181», p. 882. Columna Edicions.

Quan el marit no té bragues la muller porta les calces

3 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1203. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «Vària», p. 59. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Algú ha de manar.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 241. Edicions 62.

Con lo marit no té bragues, la muller porta les calces

2 fonts, 1900.
Sinònim: Ni mascle de veu femella, ni femella de veu mascle.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Matrimoni», p. 27. Impremta Catalònia.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «M», p. 62. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Quan el marit no té bragues, la dòna pòrta calces

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 223. Editorial Arte y Letras.

Quan el marit no té bragues, la dona porta calces

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 270. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Quan lo marit no té bragues, / la muller porta les calces

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Braga 3», p. 271. Edicions Polígrafa.

Quan lo marit no té bragues, la muller porta les calces

1 font, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 18 (15 de gener de 1927) «Refraner. XIII. El marit», p. 310. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.