Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 951. Editorial Selecta-Catalonia.
Quan el sutge s'encén, senyal de neu
11 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1888.
Quan el sutge s'encén, senyal de neu
3 fonts, 1951.
Quan la sutja s'encén, senyal de neu
2 fonts, 1999.
I també que hi ha molt de foc a l'escalfa-panxes. I molta brutor.
Quan lo sutge s'encén, senyal de neu
2 fonts, 1979.
De: Gomis, Cels.
Font: Obra oberta 2 (Ed. Altafulla — El Pedrís 5 — Barcelona, 1979).
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: C. Gomis.
Quan el sutge s'encén, / senyal de neu
1 font, 1938.
Quan la sutge s'encén senyal de pluja
1 font, 1970.
Quan la sutja s'encén, / senyal de neu
1 font, 1930.
Entre altres, el refranyer té els següents proverbis referents a la neu.
Quan lo sutje s'encén, / senyal de neu
1 font, 1888.
Lloc: Montesquiu (Barcelona).