Indubtablement aquesta locució 's refereix al «Home de la lluna.» Per més que he preguntat y he registrat volums, sols he pogut recullir las següents noticias sobre tan antiguíssima tradició: Ma vieni omai; che gia tiene il confine D' amendue gli emisferi, e toca l'onda. Sotto Sibilia, «faino e le spine.» (Dante, Inferno, XX. 124-126.).
Quan l'home del cel treu banya, brunz el vent de la muntanya
14 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1881.
Quan l'home del cel treu banya / bruns lo vent á la montanya
2 fonts, 1881.
Bartrina creu que pot fer referencia l home de la lluna. De: Bartrina, Joaquím M.
Font: Obras en verso y prosa, Barcelona, 1881.
Quan l'home del cel treu banya / bruns lo vent a la muntanya
1 font, 1881.
L'home del cel és el rostre humà que moltes cultures han cregut veure en les taques del satèl·lit. Malgrat tot, Cels Gomis no se n'està, d'aprofitar els materials de Bartrina.
Quan l'home del cel treu banya / brunz lo vent a la montanya
1 font, 1884.
Quan l'home del cel treu banya / pluja ó vent á la muntanya
1 font, 1917.
De viva veu. Sobre l'home del cel, hi ha dues cites de Dante, referents a ésser «Caín amb un feix d'arsos», etc. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Montseny.
Quan l'home del cel treu banya, / brunz el vent a la muntanya
1 font, 1930.
En relació amb la meteorologia hi ha les següents proverbis.
Quan l'home del cel treu banya, / vés-te'n, pagès, a ta cabanya
1 font, 1930.
Encara avui és vivent la idea de suposar que el sol és una persona. Es diu que el sol treu banya quan pel seu voltant es posen alguns núvols de forma allargada i en sentit vertical; és signe infal·lible de pluja.
Quan l'home del cel treu banya, / vés-te'n, pastor, de la muntanya
1 font, 1930.
Encara avui és vivent la idea de suposar que el sol és una persona. Es diu que el sol treu banya quan pel seu voltant es posen alguns núvols de forma allargada i en sentit vertical; és signe infal·lible de pluja.
Quan l'home del cel treu banya, brunz el vent a la muntanya
1 font, 1999.
«L'home del cel» és el sol; «teu banya» vol dir quan el tapen els núvols en sentit vertical; és senyal de pluja.
Quan l'home del cel treu banya, brunz el vent de la muntanya
1 font, 1992.
Quan l'home del cel treu banya, vés-te'n pagès, a ta cabanya
1 font, 1992.
Quan l'home del cel treu banya, vés-te'n, pagès, a ta cabanya
1 font, 1999.
Quan l'home del cel treu banya, vés-te'n, pastor, de la muntanya
1 font, 1999.
Quan l'home del cel treu una banya, / bruny el vent a la muntanya
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Quand l'homme du ciel sort une corne, / le vent bourdonne à la montagne.
Lloc: Catalunya del Nord.