Paremiologia catalana comparada digital

Quan la gallina s'espluga, senyal de pluja

17 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1888.

Quan la gallina s'espluga, senyal de pluja

9 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 945. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Gallina», p. 61. Editorial Moll.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gallina», p. 119. Editorial Millà.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 130», p. 671. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Esplugar-se = llevar-se les puces, estovar-se, pentinar-se. Això diuen.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 69. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 44. Edicions 62.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1992): Una guineu tranquil·la. Col·lecció «Folklore, 8», p. 35. Editorial Miguel A. Salvatella.

Quan la gallina s'espluga, / senyal de pluja

4 fonts, 1888.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Pluja», p. 115. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 25. La Neotípia.
Lloc: Dosrius.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «II. Lo vent», p. 66. Associació d'Excursions Catalana.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Esplugar», p. 280. Edicions Polígrafa.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pluja», p. 349. Edicions Polígrafa.

Quan la gallina espluga, senyal de pluja

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre galls i gallines». Web.

Quan la gallina s'espluga / senyal de pluja

1 font, 1888.
La creencia de que l' cant del gall senyala pluja es molt general. A Celrá, Girona, díuhen que si l' gall canta entre cap al tart y mitja nit, senyala pluja ó boyra.
Sinònim: Quan canta molt lo gall, / plourá.
Lloc: Dosrius.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 24. Associació d'Excursions Catalana.

Quan la gallina s'espluga, pluja segura

1 font, 2003.
NN: Esplugar: netejar de puces o de polls.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La pluja», p. 150. Pagès Editors.